Que no s'acabin mai

Fa molts dies que de lluny observo el seu idèntic ritual de quan arriba de Ficogrande. És el veritable llop de mar que vaig aprendre a les cançons d'infància. Em deixes venir a pescar amb tu una tarda? I després d'un segon, ha fet que sí amb el cap. Gaetano s'enfila a la barca i em diu on he de posar-me. Marxem. M'explica que molts anys enrere havia anat a Austràlia empès per la insistència del seu pare i allà, en lloc de pescar, treballava fent carreteres. Riu. De tota manera, aquella mar no és com la seva, diu, hi ha monstruosos peixos amb boques enormes que mosseguen. Va deixar allà un fill que no coneix. La dona que estimava no va complir la promesa de tornar i ell no suportava la idea de quedar-s'hi. Fa trenta anys que no es veuen. Un dia vindrà el seu fill, diu, quan tingui prou diners per al viatge, algun dia seran per a ell la barca i la casa davant del mar.

Hem arribat a la boia per recollir les anses on hi ha atrapades les gambes petites i vermelles. L'autèntic Joan Salvador Gavina ha vingut a saludar-nos. Només se senten els seus crits aguts i el vent. Demà tornarem a sortir, ell esperant sempre algú que ha d'arribar d'Austràlia i jo desitjant que no s'acabin mai aquestes vacances .