La cançó de l'estiu
Mai havia fet tanta calor. Segur que no fa aquesta xafogor ni en un apartament de Mor d'Or. Res de bo per la tele, només els anuncis de cerveses. Després de vacances començo dieta. Avui, porc senglar a l'ast, i la resta de la setmana, verdura i fruita. Això és vida! Res com els esmorzars de vacances: sense pressa i menjant com si vingués l'Apocalipsi. Ens rostirem a la platja. Entrepà de mortadel·la amb sorra. Mira aquella quin cul que fa!! Aquest any sí: el triquini està de moda. Apa! Un home porta l'esquena tatuada amb la cara d'en Txigirinski. O és en Camarón? Segur que no hi ha meduses? Doncs m'ha picat una bossa del súper! Aniré a l'Índia per trobar-me a mi mateix. Què carai hi faig jo mateix tan lluny? Marxo amb Nosequè sense Fronteres per la costa de l'Àfrica i portarem menjar i ulleres velles als negrets. Crec que m'he enamorat. Si em torno a trobar aquell xicot dels rínxols daurats i somriure sorneguer, li faré miradetes sense que sembli que sóc estràbica. Vull tornar a veure la noia del vestit blau i les mans llargues i dolces. Parlar-hi sense embarbussaments semàntics. I de fons, que soni la cançó de l'estiu. Quina és aquest any? Diria que era aquesta que tot just acaba ara.
