MEDI AMBIENT

València, ciutat refugi per a les abelles

L’Ajuntament ja ha distribuït 35 ruscos i ultima els detalls del Pla Municipal d’Apicultura Urbana

“No es tracta d’introduir-les, sinó de normalitzar i reglamentar la seva presència, perquè les abelles ja viuen a les nostres ciutats. De fet, ho han fet sempre. L’apicultura urbana s’ha practicat tota la vida, ja sigui a les golfes de les cases, als jardins o als corrals, és una convivència que es va trencar fa unes dècades”, així resumeix Daniel Arrebola, president d’Apis Urbis, una entitat catalana que treballa des de fa vuit anys per “democratitzar l’apicultura”, les iniciatives que diverses ciutats d’arreu del món duen a terme per transformar els entorns urbans en espais on puguin conviure persones amb animals, entre els quals les abelles.

A l’estat espanyol una de les ciutats que semblen més decidides a transitar per aquest camí és València. Ho confirma el treball que du a terme el seu Observatori Municipal de l’Arbre, que està elaborant el Pla Municipal d’Apicultura Urbana (PMAU). Entre les iniciatives que impulsarà aquest programa destaquen la promoció dels batejats com a horts apícoles, que podran gestionar entitats veïnals a les quals l’Ajuntament cedirà entre un i tres ruscs. A aquesta actuació també s’hi podran sumar ciutadans i establiments comercials que desitgen tenir caixes d’abelles. En el cas dels ciutadans que visquin en blocs de pisos, necessitaran l’autorització de la comunitat de veïns. En cap cas la mel obtinguda podrà ser comercialitzada i haurà de ser destinada a l’autoconsum o l’intercanvi.

Per a Santiago Uribarrena, director de l’Observatori Municipal de l’Arbre de València, l’autorització de les comunitats de veïns és fonamental per vèncer el rebuig i la por que encara generen aquests invertebrats en molts ciutadans. “Hem de remarcar que no es tracta d’omplir València de ruscos. Anirem molt a poc a poc perquè volem que la gent s’hi acostumi, som els primers que sabem que qualsevol incident amb les abelles suposaria perdre molta part del camí recorregut”.

A hores d’ara, l’aplicació del PMAU està pendent de la seva finalització i aprovació per part del consistori, ja que requereix alguns canvis normatius. A l’espera d’aquest pas, l’Ajuntament de València ja ha creat una xarxa de 35 ruscos distribuïts als jardins, parcs i cementiris per facilitar que les abelles s’hi instal·lin i evitar que ho facin en altres racons més perillosos. Aquests eixams, així com els que són recollits als carrers o habitatges, són transportats als ruscos municipals o donats a apicultors. Els últims tres anys l’Observatori Municipal de l’Arbre de València ha recuperat 90eixams i ha consolidat 19 ruscos on habiten 600.000 abelles.

La tercera pota de l’actuació del PMAU és la divulgació mitjançant la realització de tallers i activitats lúdiques com ara la Festa de l’Abella Urbana. “Hem dut a terme xerrades en 16 col·legis i a la Universitat Popular de la gent gran. És un plaer veure com els nens aprenen com amb fum es poden controlar les abelles o fer ciris amb la seva cera”, destaca Uribarrena.

A hores d’ara, a Catalunya no hi ha cap pla que possibiliti l’apicultura urbana. Ho denuncia Daniel Arrebola, que confessa que tot i la falta de cobertura legal, alguns dels 50 socis d’Apis Urbis tenen ruscos a casa seva.

Depèn dels ajuntaments

“El 2014 la Generalitat de Catalunya va transferir la potestat d’autoritzar la ubicació dels ruscos als ajuntaments. Des d’aleshores, no n’hi ha hagut cap que hagi fet el pas. Nosaltres hem tingut contactes amb consistoris de les comarques del Tarragonès i Baix Penedès i la seva resposta sempre ha sigut el silenci administratiu. A Torredembarra vam estar-hi a punt, però la negativa d’una treballadora perquè l’espai triat estava molt a prop del seu lloc de treball ho va bloquejar”, explica Arrebola, que compara les “limitacions espanyoles amb la tolerància d’altres països d’arreu del món”. “A Suïssa, un soci de la nostra entitat gestionava sis caixes a una teulada d’una escola i ningú tenia por”, subratlla el president d’Apis Urbis. La permissivitat de la reglamentació europea o d’altres ciutats del món com ara Nova York o Sidney la corrobora Diego Bour, un apicultor francès resident a València, que matisa que en l’experiència del seu país també hi ha ombres. “A París, amb 800 ruscos, hi ha una gran mercantilització del fenomen. De fet, a l’Òpera venen la mel a uns preus que només els turistes xinesos o russos poden pagar”.

“A València és diferent. Ací estem començant i tenim l’oportunitat de fer-ho bé. En el meu cas, col·laborant amb l’associació veïnal Cabanyal-Horta per proveir el barri de mel molt barata, de qualitat i de quilòmetre zero. Hem d’aprofitar aquest clima i el fet que les ciutats s’hagin convertit en un refugi per a les abelles, ja que hi tenen moltes flors gràcies al reg constant amb què compten els jardins, i sense l’amenaça dels pesticides que sí que pateixen als camps”, remarca Bour.

Etiquetes

Més continguts de