Salut

L'Hospital de la Vall d'Hebron demostra que els col·liris poden prevenir la ceguesa dels diabètics

Els pacients en estadis inicials de retinopatia poden aturar la malaltia aplicant el fàrmac als ulls

Prop d'un 30% de les persones diabètiques presenten algun grau de retinopatia diabètica, una malaltia que lesiona els vasos sanguinis de la retina, causada per uns alts nivells de glucosa -és a dir, els paràmetres de sucre en sang-. La retinopatia és la principal causa de ceguesa dels diabètics en edat laboral dels països desenvolupats, no té símptomes clínics ni tampoc existeixen tractaments a l'abast de tots els afectats.

Ara, però, el projecte europeu Eurocondor, liderat pel cap del grup de recerca en diabetis i metabolisme del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), Rafael Simó, ha demostrat que els col·liris, els preparats farmacològics en format aquós, poden prevenir o fins i tot aturar el desenvolupament de la retinopatia en els pacients diabètics de tipus dos. A l'estudi han participat 450 pacients d'entre 45 i 75 anys amb diabetis des de feia 5 o més anys.

"Acadèmicament, sempre s'ha considerat que els col·liris no podien arribar a la retina, i que es perdien a la còrnia o la conjuntiva. Amb aquest estudi demostrem que alguns fàrmacs sí que poden curar la retinopatia en les malalties en estadis inicials", ha explicat aquest dijous Simó a l'ARA. Aquests medicaments són neuroprotectors i, per tant, eviten la mort cel·lular de les neurones abans que es pugui detectar l'afectació als vasos sanguinis de la retina en un examen oftalmològic.

L'assaig del VHIR -que ha comptat amb la participació de 17 hospitals, universitats i centres de recerca d'una desena de països europeus- és el primer estudi que demostra l'efectivitat d'un col·liri d'aquestes característiques en humans. El cap del grup de recerca en diabetis i metabolisme del VHIR ha assegurat que aquesta troballa permetrà tractar la malaltia en estadis inicials sense haver d'esperar a fases avançades o tractaments més agressius, com ara el làser o les injeccions intravítries. De fet, Simó ha defensat que els col·liris neuroprotectors no produeixen efectes secundaris adversos i són més barats i còmodes.

"El repte és l'adherència dels pacients -és a dir, si compleixen amb el compromís de seguir amb el tractament acordat amb els metges-, però el col·liri és un mètode simple: una gota al matí, i una gota al vespre", ha resumit Simó. 

Més continguts de