Societat 23/11/2017

La Vall d'Hebron arriba als 2.000 trasplantaments de ronyó

L'hospital alerta que la insuficiència renal és difícil de detectar per part dels afectats

Paula Paño
2 min
El trasplantat renal número 2.000 es troba en bon estat de salut

BarcelonaEl pacient a qui l'Hospital de la Vall d'Hebron ha realitzat el trasplantament número 2.000 ha rebut aquest dijous l'alta. La intervenció se li va fer al mes de juliol, i l'hospital ha fet balanç dels trasplantaments que s'han dut a terme fins ara. L'equip mèdic ha alertat que la insuficiència renal es difícil de detectar per les persones afectades, que sovint arriben a l'hospital amb el ronyó molt deteriorat.

El Pedro té 56 anys i és veí d'Alpicat (Lleida). Ell ha sigut el pacient número 2.000. Quan tenia 34 anys li van diagnosticar un limfoma, i això el va postrar al llit durant més de dotze mesos. Anys més tard, va ser diagnosticat d'insuficiència renal crònica fins que va començar a fer diàlisi tres vegades per setmana a la seva ciutat. A partir d'aquell moment va entrar a la llista d'espera per rebre un trasplantament. Van passar divuit mesos fins al dia de l'operació.

Al juliol el Pedro va ser operat a la Vall d'Hebron i va rebre un ronyó d'una persona que havia mort. Va estar vuit dies ingressat a l'hospital i després el van donar d'alta. A partir d'aquell moment cada setmana havia de desplaçar-se fins a Barcelona perquè el seu doctor pogués fer-li un seguiment. Les primeres setmanes són claus per saber si el pacient rebutja l'òrgan, segons ha explicat avui el doctor Francesc Moreso, cap clínic del trasplantament renal de la Vall d'Hebron. El doctor Moreso ha indicat que el seu servei ha trasplantat un ronyó els últims anys a dues persones de 85 i 86 anys, una situació que fa vint anys era inimaginable "però que ara s'estudia en funció de l'estat general de salut dels pacients".

Preparat per tornar a treballar

Quatre mesos i mig després de l'operació, avui el Pedro ha rebut l'alta laboral i podrà tornar al seu lloc de treball. Afirma que, a diferència de quan va patir el limfoma, en el cas de l'insuficiència renal mai es va trobar malament o decaigut. Diu que el pitjor de la malaltia era haver de fer diàlisi cada dos dies.

Moreso afirma que la insuficiència renal és difícil de detectar, ja que el pacient pot fer vida normal fins que ha perdut el 90% del funcionament del ronyó. Molts pacients arriben a l'hospital amb una insuficiència avançada, i això sovint fa que hagin de començar a rebre diàlisi i seguidament entrar a la llista d'espera per ser trasplantats. Els pacients no moren d'insuficiència renal perquè els salva la diàlisi, però el problema comença quan aquestes persones fa cinc anys o més que reben aquest tractament: a partir d'aquest temps comencen a patir complicacions de la salut relacionades amb problemes cardiovasculars. Moreso afirma que les probabilitats que té un pacient de morir en aquesta situació augmenten a més d'un 50%.

L'any 2016 es van fer 130 trasplantaments de ronyó a la Vall d'Hebron, quatre més que l'any anterior. Moreso afirma que aquest any esperen superar aquestes xifres perquè fins al mes d'octubre han realitzat més de 100 operacions d'aquest tipus. Des de l'àrea de trasplantaments de l'hospital veuen positiu aquest augment, però denuncien que encara s'ha de fer molta feina per conscienciar la població sobre la donació d'òrgans.

El primer trasplantament renal a la Vall d’Hebron es va realitzar l’any 1976. Des de llavors se n’han fet 2.031 en adults i gairebé 377 en infants.

stats