El Vaticà ja no concedirà la ciutadania automàtica a tots els seus residents
La nova legislació substitueix la que estava en vigor des de 1929. La població vaticana està formada per menys de 800 persones
Ciutat del VaticàLa ciutadania vaticana ja no es concedirà automàticament a tots els que resideixen al Vaticà, sinó que s'haurà de demanar i s'atorgarà una vegada estudiada la sol·licitud, segons la nova llei sobre ciutadania del petit estat. La Llei sobre la Ciutadania, la Residència i l'Accés a la Ciutat del Vaticà va ser promulgada el dia 22 de febrer pel papa Benet XVI i substitueix la que estava en vigor des del 1929, quan es van firmar els Pactes Lateranenses que van donar lloc a l'estat més petit del món.
Fins ara, qui residia al Vaticà era també ciutadà vaticà i amb la nova llei, segons precisa el diari L'Osservatore Romano, s'ha adequat la normativa a les noves situacions, tenint en compte els "profunds canvis que hi ha hagut des del 1929 fins ara". La nova llei estableix que la ciutadania no es concedeix de manera automàtica i que són ciutadans de la Ciutat del Vaticà els cardenals residents al petit estat o a Roma i les persones que resideixen a l'estat per motiu del càrrec o del servei que desenvolupen. El Papa i, en el seu nom, el cardenal governador de la Ciutat del Vaticà pot concedir la ciutadania a purpurats i personal especial.
La normativa també regula els permisos d'entrada, tot i que, segons va precisar el viceportaveu vaticà, Ciro Benedittini, una gran part de les 44 hectàrees de l'estat és accessible: la basílica de Sant Pere, la plaça de Sant Pere i els Museus Vaticans.
L'estat de la Ciutat del Vaticà té una superfície de 440.000 metres quadrats, dels quals 260.000 estan edificats. La seva població està composta per 793 persones, de les quals 572 són ciutadans i 221 només residents. Entre els ciutadans hi ha el papa Benet XVI, 73 cardenals, 273 diplomàtics de la Santa Seu i el centenar de membres de la Guàrdia Suïssa.
Emet segells i moneda pròpia (només metàl·lica, euros) i compta amb tots els serveis propis d'un estat, com central telegràfica, estació de ràdio (Ràdio Vaticà) i ferrocarril (connectat amb els ferrocarrils italians). A més, pot disposar, en base de la Convenció de Barcelona del 1921, d'una flota marítima amb bandera pròpia. El pontífex és el sobirà absolut que manté per a si els poders legislatiu, executiu i judicial, que en cas de mort passen al Col·legi Cardenalici fins al nomenament del successor.
