VenèciaLa Mostra de Venècia, el festival de cinema més antic del món, dóna avui el tret de sortida a la seva 68a edició confiant gran part de la seva sort al cinema parlat en anglès, un gest rere el qual cal rastrejar interessos d'ordre divers. En el vessant artístic, el festival busca prolongar l'idil·li que manté des de fa uns anys amb el cinema nord-americà, que ha conquerit tres dels últims sis Lleons d'Or atorgats per la Mostra, quatre si es comptabilitza la coproducció americana Desig, perill (2007). Aquest any, cinc són els títols que arriben dels Estats Units disposats a endur-se el premi més important: les noves pel·lícules de George Clooney -que inaugurarà el festival amb The Ides of March -, Abel Ferrara, William Friedkin, Todd Solondz i Ami Canaan Mann, filla de Michael Mann.
D'altra banda, la filiació de Venècia amb el cinema nord-americà respon també a motius més pragmàtics, tot i que no menys romàntics. La cerca del totpoderós glamur que traspuen les estrelles de Hollywood és la benzina que dóna vida a la flama mediàtica de la Mostra. Així, el festival s'assegurarà titulars i primeres planes gràcies a l'aura gairebé mitològica de figures com George Clooney; Al Pacino, que presentarà fora de concurs Wilde Salome ; Mia Farrow, protagonista del film de Solondz, i l'equip de Contagion , film que presenta Steven Soderbergh fora de competició i que portarà al Lido de Venècia Matt Damon i Kate Winslet.
Sense ser produccions nord-americanes, dos dels films més esperats de la Mostra tindran com a escenari la ciutat de Nova York. És el cas de Carnage -adaptació de l'obra teatral Un déu salvatge de Yasmina Reza, a càrrec de Roman Polanski-, que no acudirà al festival a causa dels seus problemes amb la justícia i que delegarà la presentació del film en Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly, i també de Shame , segon llargmetratge de Steve McQueen, gran valor del jove cinema britànic, que arribarà escortat per l'emergent Michael Fassbender.
Tibant del fil estel·lar, cal dir que no només dels Estats Units viurà la Mostra. El canadenc David Cronenberg presentarà a concurs A dangerous method , que explora la relació entre Carl Gustav Jung (interpretat per Fassbender) i Sigmund Freud (Viggo Mortensen). Mentre que el suec Tomas Alfredson ( Deixa'm entrar ) farà pública la seva adaptació de la novel·la de John Le Carré Tinker, Taylor, Soldier, Spy , amb Gary Oldman com a cap de cartell.
Müller i la llibertat
Tot i l'allau de noms cèlebres, no seria just penjar a la Mostra el qualificatiu d'aparador de la indústria del cinema. De fet, si per alguna cosa s'ha caracteritzat el festival durant el mandat de Marco Müller com a director artístic -que aquest any tot just acaba- és pel seu compromís amb la diversitat i vitalitat del cinema. Uns valors celebrats des dels marges del panorama cinematogràfic i representats per figures com el xinès Jia Zhangke, flamant Lleó d'Or el 2006 per Natura morta ; la francesa Claire Denis i el nord-americà David Lynch.
Cal dir que, en els últims anys, el poder de la Mostra s'ha vist amenaçat per la forta emergència del Festival de Toronto, un mercat atractiu per a les produccions nord-americanes. En aquest context, la resposta de Müller i el seu equip ha estat valenta, mantenint el rigor artístic tot i les enrabiades d'una crítica i premsa obsessionades amb els grans noms -de Hollywood, esclar-. Aquest any, el compromís del festival amb el cinema radical es manifesta a la selecció d'autors europeus i asiàtics, en què destaquen el rus Aleksandr Sokurov, que oferirà la seva visió del Faust de Goethe i Thomas Mann; el francès Philippe Garrel, que reuneix a Un été brûlant el seu fill Louis i Monica Bellucci; Johnnie To (Hong Kong), i l' enfant terrible japonès Sion Sono.
I el cine espanyol?
L'any 2005, en declaracions al diari El País , Müller va expressar obertament el poc entusiasme que li havien despertat les pel·lícules espanyoles aspirants a participar al festival aquell any (no en va seleccionar cap): "Per mi, el cinema no pot seguir sent clàssic", va afirmar el director de la Mostra. Dos anys més tard, En la ciudad de Sylvia, de José Luis Guerín, aconseguia fer-se un lloc a la competició i, el 2010, Balada triste de trompeta , d'Alex de la Iglesia, s'enduia dos premis de mà del jurat presidit per Quentin Tarantino. Una reconciliació? No està gaire clar. Aquest any, només l'empresa Mediapro, com a coproductora del film de Polanski, podria celebrar algun del premis que repartirà el jurat presidit pel nord-americà Darren Aronofsky ( El lluitador , Cigne negre ).
D'altra banda, a la secció oficial fora de competició es podrà veure Eva , cinta de ciència-ficció dirigida pel barceloní Kike Maíllo, amb guió de Sergi Belbel; mentre que a la secció Orizzonti, reservada a les noves tendències del cinema mundial, es podrà veure el documental Hollywood talkies , d'Óscar Pérez i Mia de Ribot, produït per Televisió de Catalunya i Eddie Saeta, i sorgit del màster de documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra.
