Viatge sentimental a l'euro: de milionaris a mileuristes
L'esclat d'eufòria amb què es va rebre l'euro va deixar pas a les queixes per l'alça de preus
BarcelonaA la televisió -que encara no era de pantalla plana-, la periodista de TV3 Núria Bacardit, que tres mesos abans havia estat la cara dels atemptats de l'11-S, acomiadava l'any 2001 des del santuari de Núria. Quan tot just havia acabat de sonar l'última campanada, els caixers automàtics ja estaven preparats per dispensar els primers euros.
El 2002 és l'any que vam deixar de tenir milions al banc: estalviar un milió de pessetes era assumible però el milió d'euros (166.386.000 pessetes) està fora de l'abast de la majoria.
Les queixes perquè els preus s'havien disparat no van trigar en arribar. De seguida els preus es van arrodonir a l'alça, una pràctica que ja no ens va abandonar. Es va instal·lar la falsa paritat de 100 pessetes igual a un euro. I el cafè va passar a costar un euro, un 66% més, i les botigues de tot a 100 es van convertir en tot a un euro.
Podeu llegir el reportatge complet a l'ARA PREMIUM.
