Vic recorda les víctimes d’ETA vint-i-cinc anys després

Vic“Aquest és un acte de record que esperàvem. S’hauria d’haver fet molt abans però estem satisfets, contents, que per fi hagi sigut possible”. Així s’expressava Maria Àngels Ribó, germana de Núria Ribó, una de les víctimes de l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en acabar el que ahir va ser un sobri homenatge a la desena de morts -cinc d’ells menors d’edat- que va causar ETA el 29 de maig del 1991, fa 25 anys. Ribó va reconèixer que sentia que l’acte d’ahir era com “de reparació” després d’anys de demanar “almenys un monòlit al seu nom”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, van presidir l’homenatge amb l’alcaldessa Anna Erra en un acte amb 500 persones al parc Jaume Balmes de Vic. Davant de víctimes i familiars, també d’altres atemptats com el d’Hipercor del 1987, Puigdemont va mostrar la seva solidaritat als familiars i va tenir un record per a les víctimes: “Mai cap treva, cap desarmament, cap dissolució n’esborrarà els noms ni les esperances”, va dir en el que ell mateix va qualificar d’acte “carregat de simbolisme, de dolor, del record d’un dia terrible”.

Fernández Díaz va mantenir un to contundent, no només en recordar que l’únic membre viu del comando que va perpetrar l’atemptat, Juan José Zubieta, va ser excarcerat el 2013 per la derogació de la doctrina Parot, sinó també quan va parlar dels 350 membres de cossos policials víctimes del terrorisme: “La seva tasca i la de jutges i fiscals han fet possible la derrota d’ETA”. I va agrair el coratge dels familiars “que mai han demanat venjança”. De l’atemptat de Vic el ministre va fer referència a José Giménez Madera, “que va remoure la runa per treure d’allà nenes sense vida de l’edat de la seva filla”, i al guàrdia civil José Gálvez Barragán, imatge icònica de la tragèdia en ser fotografiat amb la cara ensangonada i una nena en braços. El ministre va recordar que, al judici, Zubieta va dir que “la Guàrdia Civil utilitzava els seus fills com a escuts humans”. Unes paraules que “segueixen clavant-se a l’esperit”, va afirmar.

El president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, José Vargas, també va participar en els parlaments i va ser especialment punyent amb la presència, fa pocs dies, al Parlament d’Otegi, “representant d’assassins terroristes”. Al solar de la caserna s’hi farà una nova biblioteca amb un espai de record a les víctimes, segons va anunciar Anna Erra.

A l’acte hi havia els consellers Jordi Jané i Carles Mundó; la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna; el director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa; l’inspector general de l’exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo; el director dels Mossos, Albert Batlle, i la presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme, Mari Mar Blanco.

Dels regidors del consistori vigatà no hi eren els de Capgirem Vic, que havien anunciat un acte paral·lel d’homenatge dissabte, tot i que al final es va suspendre.