Vicent Marzà: "El negoci d'alguns empresaris amb la concertada s'ha acabat"

El conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana afirma que l'escola concertada que compleixi les lleis no tindrà "cap problema" i llança un missatge a les famílies: "Hi ha les mateixes aules de la concertada que amb el PP"

A diferència dels seus antecessors del Partit Popular, Vicent Marzà (Castelló de la Plana, 1983) va arribar a la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb l'aval de la comunitat educativa, que celebrava que, per fi, un govern posés un mestre al capdavant d'aquest departament. Criticat en els primers mesos pel vessant nacionalista dels seus plantejaments polítics, ara el conseller de Compromís és la diana dels atacs de l'escola concertada, que el responsabilitza de voler tancar les seves escoles, i del PP, que l'acusa d'acabar amb la llibertat d'elecció. Entretant, la seva conselleria ha posat en marxa un programa de gratuïtat de llibres de text i un pla per eliminar els centres educatius amb barracons.

Porta camí d'un any al capdavant de la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Quina valoració fa d'aquests 11 mesos?

El balanç és positiu. En poc menys d'un any hem capgirat moltes de les actuacions dels governs del PP que havien propiciat una desfeta de la nostra educació i investigació i també la cultura i l'esport. Pel que fa a l'educació hem aconseguit revertir en tan sols un curs tota la retallada d'unitats escolars de centres públics fetes durant els últims anys. Hi haurà més professorat el pròxim any, hem abaixat la ràtio de les aules i hem aconseguit que augmente la presència del valencià. No creguem que siga per posar-se medalles, però veritablement estem molt contents d'allò que hem fet aquests mesos després de 20 anys de foscor del PP.

En cultura principalment el que hem fet és posar les estructures que fins ara estaven al servei del clientelisme, al servei dels sectors culturals. Hem engegat un pla estratègic en el qual ja s'estan concretant algunes mesures i amb el qual volem passar de l'ocurrència i el clientelisme que caracteritzava la política cultural del PP a l'estratègia i les bones pràctiques que vol promoure aquesta conselleria.

En matèria d'esport, hem recobrat moltes relacions amb les federacions esportives i hem apostat de manera ferma pel nostre esport nacional, la pilota valenciana. A més a més, hem apostat decididament per l'esport inclusiu com una eina de cohesió social.

Per últim, pel que fa a la investigació, estem intentant que les nostres universitats tinguen un finançament just, i per aquesta raó hem incrementat aquest 2016 més d'un 30% els diners destinats a la investigació, que entenem que ha ser una pota fonamental per al canvi del model productiu.

L'ensenyament concertat s'ha mobilitzat en les últimes setmanes contra la política educativa de la Generalitat, i a vostè l'acusen d'atacar la llibertat d'elecció dels pares per haver previst per al pròxim curs la supressió d'11 aules.

Els seus arguments no tenen cap sentit, amb les dades en la mà. Ens acusen d'atacar la llibertat d'elecció quan, per al pròxim curs, el 97,7% dels xiquets de tres anys estaran al centre que les seues famílies han escollit –el 87% en el centre triat en primera opció–, per tant, queda demostrat que les famílies poden triar l'escola dels seus fills. No té cap sentit dir que anem en contra de la llibertat d'elecció ni que hem perpetrat un atac furibund contra la concertada, perquè el balanç d'aules creades i les que n'hem modificat el concert és zero. Hi haurà les mateixes aules de la concertada que amb el PP.

Quin creu que és doncs el motiu del seu descontentament?

Que els hem fet complir la llei. És a dir, no han estat les patronals de les empreses educatives privades les que han decidit quins centres s'havien d'obrir i quins centres s'havien de tancar, sinó que s'ha aplicat la llei. I sobretot, que el nostre model no és el seu. Nosaltres apostem per augmentar l'ensenyament públic, i allà on no arribem, concertar. Fins ara el model era el contrari; es degradava la pública i es beneficiava la concertada. Per tant, nosaltres tenim molt clar que allò que els ha fet mal [a la concertada] és que impulsem l'ensenyament públic.

En assumir el càrrec vostè va dir que "s'havia acabat la barra lliure per a les escoles concertades". Va detectar que el PP permetia irregularitats?

Sí, i no únicament nosaltres. La mateixa Fiscalia investiga si durant anys es van pagar més diners a aquests col·legis dels previstos en els acords de les escoles concertades. Dir que s'ha acabat la barra lliure vol dir que s'ha de complir la llei, que s'han acabat situacions com que en plena crisi econòmica es tancaven les públiques i es concertaven aules privades. No té cap sentit. És com si una persona que té una empresa la tanca per llogar-ne una altra.

També han denunciat que alguns col·legis concertats cobren a les famílies per l'escolarització dels fills.

Ha de quedar molt clar: no es pot cobrar a les famílies per tindre els xiquets en les escoles concertades perquè eixos col·legis estan sostinguts amb fons públics. Entenem que alguns titulars i propietaris d'empreses escolars privades estaven fent negoci amb la concertació, i això és el que diguem que s'ha acabat. Crec que darrere de les protestes en part hi ha això, la defensa d'un model que per a alguns s'entén com un negoci i que per a nosaltres, en canvi, és un servei públic.

Quin és el full de ruta que té la seva conselleria respecte de la concertada?

Els centres concertats que complisquen la llei i la seua funció social no tindran cap problema. De fet, enguany els centres que tenien aules per baix de la ràtio mínima però estaven atenent alumnes de compensatòria o xiquets en risc d'exclusió social han continuat tenint eixes unitats malgrat no tenir el nombre suficient d'alumnes dins l'aula. Per tant, nosaltres allò que diguem és que aquells que compleixen la llei, tenen una funció social i no estan fent negoci no tindran cap problema.

Llavors no tenen previst tancar la concertada.

Nosaltres els diguem a les famílies que facen una reflexió: hem abaixat les ràtios, també a la concertada, perquè els seus fills estiguen millor atesos; hem decidit que la concertada participe també del programa Xarxa Llibres de gratuïtat de llibres de text; hem imposat que no paguen per l'escolarització obligatòria en eixos centres... Que estiguen tranquils perquè estem mirant per ells, però evidentment per qui no estem mirant és pels particulars d'empreses privades. Això ja hauran de ser ells els que es defensen si entenen que estan patint algun atac.

I quins són els plans que té per a l'escola pública?

Nosaltres volem potenciar-la perquè entenem que té tot el sentit del món. L'ensenyament públic és allò que nosaltres com a administració gestionem i per tant és l'escola pública la que hem de procurar que arribe al conjunt de la ciutadania. Volem potenciar l'educació pública, reconstruir-la, perquè el PP l'ha deixada en runes, i volem que la qualitat educativa, basada en la renovació i la innovació pedagògica, passe per una bona atenció als xiquets i les xiquetes.

Durant anys s'ha criticat que el govern del PP deixava milers de xiquets sense poder estudiar en valencià. S'ha corregit aquesta situació?

Moltes de les unitats que hem obert enguany són en línia en valencià. Ho són per necessitat d'escolarització i perquè pensem que l'oferta s'ha d'ajustar a la demanda, garantint que tot aquell que vulga puga estudiar en valencià.
En matèria lingüística necessitem l'aprovació d'un nou decret de plurilingüisme que facilite als alumnes, partint de la llengua pròpia, el valencià, aprendre unes altres llengües. En aquest sentit, seran les universitats valencianes les que ens faran la seua proposta per implementar en les escoles aquest nou model d'ensenyament de llengües.

Amb el programa Xarxa Llibres i el pla d'infraestructures educatives pretenen que els llibres de text siguen gratuïts i eliminar els barracons de les escoles del país. Confien que ambdues coses siguen realitat en acabar la legislatura?

Pel que fa a Xarxa Llibres la idea era crear un banc de llibres de manera que tots aquells que hi participaren pogueren el curs pròxim, dipositant els llibres del curs passat, tindre els llibres de totes les matèries curriculars sense necessitat de comprar-los. Això ja està en marxa, de manera que el pròxim curs moltes persones ja es beneficiaran d'aquesta mesura i no hauran de comprar llibres de text nous.

Respecte al pla d'infraestructures, partim del fet que quan arribàrem al govern més del 50% de centres educatius públics necessitaven reformes o algun tipus d'actuació, la qual cosa demostra el menyspreu del PP a l'educació pública. En quatre anys no podrem solucionar les necessitats dels més de 700 centres que necessiten algun tipus de reforma, però sí que hem prioritzat i hem determinat quines són les actuacions més urgents. El nostre propòsit per a l'any 2019 és que en els centres que estan íntegrament en barracons, si no han acabat, almenys que sí s'hagen iniciat totes les obres.

Quines són les bases de la política cultural de la Generalitat Valenciana?

D'una banda, democratitzar l'accés a la cultura i reconstruir la identitat col·lectiva dels valencians i les valencianes a partir de la cultura. Necessitem recuperar l'autoestima, autoreferenciar-nos... Que el conjunt de la població veja que som un poble creatiu, artístic, que fa molt bé les seues coses, que té la seua pròpia idiosincràsia. Volem a través de la cultura cohesionar aquest país. Un altre objectiu és desenvolupar i consolidar una indústria cultural potent. De fet, amb totes les mesures que hem presentat en el 'Pla estratègic cultural 2016-2020', si aconseguirem tirar-les totes endavant, augmentarem un 7% el conjunt de la productivitat del País Valencià.

En la seva visita a Barcelona, el president Ximo Puig va dir que li agradaria que la Generalitat ingressés a l'Institut Ramon Llull. Ja hi ha alguna gestió feta?

Hi estem treballant i fent diferents gestions. Estem col·laborant d'igual a igual, que és el que havíem de fer. No tenia sentit que territoris que compartim tant en matèria de cultura i lingüística no tinguérem relacions d'igual a igual. Per tant, amb totes aquelles institucions que puguem treballar de manera conjunta ho farem. La nostra voluntat és la mateixa que la del president, i en eixa línia treballarem.

Quina importància creu que té per a l'educació i la cultura l'engegada de la nova radiotelevisió pública?

És clau i fonamental que tinguem una radiotelevisió pública valenciana i en valencià. Primer que res perquè puga informar la ciutadania. Els valencians hem de tenir accés a la informació d'allò que passa al nostre territori, amb informacions que siguen objectives i en la nostra llengua. Hem de normalitzar la nostra llengua, i això passa per tenir presència en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, també hem d'estar connectats a les altres radiotelevisions públiques fetes en la nostra llengua, com són TV3 i IB3.

La reactivació de la radiotelevisió pública també serà un element clau per a la indústria cultural i audiovisual, ja que tindrà un aparador on poder mostrar les seues creacions.