Violins i Estopa A la discoteca Catwalk
Avui toca parlar de música clàssica a la discoteca. I no, no ens referim a aquelles horroroses remescles de grans obres clàssiques que va perpetrar Luis Cobos ara fa un milió d'anys. Ens referim a la primera edició del programa Arte Lounge que es va enregistrar ahir a Barcelona. Però anem a pams.
Arte Lounge és un prestigiós programa del canal franco-alemany Arte TV, que a grans trets té l'objectiu d'acostar la música clàssica al jovent. I ja se sap que el jovent és a la discoteca. Així doncs, programen noms superlatius de l'univers clàssic i els porten als clubs, intercalant les seves actuacions amb músics de pop, folk i electrònica. El programa, amb presentadora inclosa, es grava en directe i unes setmanes després s'emet a mig Europa.
A Berlín el programa s'enregistra en un d'aquells clubs freds estil Berghain. Però a Barcelona els fans del minimal alemany tenen un modus operandi massa abraonat, o sigui que a primer cop d'ull el molt exclusiu Club Catwalk representava una opció més segura per salvaguardar la seguretat dels violoncels. El públic estava format per una barreja de iaies que aprofitaven la sortida nocturna per clavar-se un bon trago, modelets fashion en el seu hàbitat natural -això és el Catwalk!- i nodrits eixams de menors d'edat que donaven a tot plegat un aire de festa de final de curs. Res d'escenari ni distància amb el públic: una senzilla tarima delimita la zona clàssica i la zona pop.
Això és la tele, i al cim hi ha l'alemanya. Disciplina! El DJ demana silenci entre cançó i cançó, i ens explica que hi haurà un presentador que parla alemany i francès. I que el públic que desconegui aquests dos idiomes, ehem, s'haurà d'aguantar. Arrenca la funció un violinista que trenca el gel amb un xic de ragtime . S'atura. I un teutó crida: "Estopaaaaa!" Al fons a la dreta apareixen els germans Muñoz, asseguts en un tamboret gratant Tu Calorro . Estampida de gent cap allà, passant quasi per damunt del piano.
La momentània explosió d'alegria de barri para en sec. Prometen tornar. I ens anuncien la presència de Steven Isserlis i el seu fabulós violoncel. La gent és cívica, caram, i el dring dels cubates s'atura respectuosament davant les cordes d'aquest músic d'afro dylanià i la seva interpretació de la tristesa infinita del Kaddish de Ravel i el Cant dels ocells . I entre cançó i cançó, entrevista amb l'artista. Aquest esquema es repeteix amb l'actuació de la vaporosa cantant holandesa Keren Ann i el seu no menys eteri folk i les excelses veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
Amb els germans Estopa no calen presentacions, ni preguntes, ni mandangues: amb un grapat de cançons del seu repertori de rock flamenc i de barri, d'aquí en Cornellá , s'enfonsa el Catwalk. Si l'expressió de goig màxima d'un fan és veure l'artista dels seus amors en un bar, fer-ho en una discoteca s'hi acosta molt!
