Abans eren pocs, i rars. L'altra gent es preguntava amb incredulitat per què prescindien d'un dels invents més magnífics dels últims temps. Eren els ciutadans agosarats que, incompresos per la resta de la societat, demostraven que es pot viure sense tele.
Avui, cada cop més persones opten per viure sense aquest electrodomèstic. Són sobretot joves a la vintena o a la trentena que, amb la perspectiva de viure al seu propi pis, decideixen que no els cal un televisor. Aquest aparell ha passat a ser una despesa prescindible, i la decisió d'optar per viure sense tele ja no sorprèn. Segurament perquè aquestes generacions la segueixen mirant, però d'una altra manera.
Ella Sher és italiana, treballa d'agent literària, té 31 anys i en fa cinc que viu a Barcelona. Des que va aterrar viu sense televisor, igual que quan s'havia independitzat, uns anys abans, al seu país natal. En aquell moment tots els seus amics en tenien, i ara creu que ja no és tan estrany. De totes maneres, mai no li ha suposat cap problema, ja que mai s'havia assegut a passar el temps mirant la televisió. Ara està tan acostumada a no tenir-ne que "si m'hi assec davant no em surt mirar-la, abans llegiria un llibre".
Javier Argüello, escriptor i professor d'escriptura de 39 anys, i la seva dona van aprofitar l'apagada analògica de la primavera del 2010 per provar, durant un temps, com era això de viure sense televisió. Exceptuant una petita crisi durant el Mundial de futbol, l'experiment els va sortir tan bé que van decidir seguir permanentment així. Mantenen l'aparell, però, per mirar pel·lícules en DVD. "Estàvem cansats de veure ximpleries i que ens robés temps", diu, "a la nit et quedes molta estona mirant qualsevol cosa per inèrcia".
Joan Chaparro, de 33 anys, i la seva dona Eulàlia, de 31, van passar-se a l'altra banda quan van tenir la seva filla Martina, fa 3 anys. Vivien en un pis de 30 metres quadrats i "la nena havia de tenir espai per jugar, era o la tele o les joguines", explica en Joan. Després van canviar de pis i ara els hi cabria, però van decidir que no volien dissenyar la sala "per mirar la televisió". "Si en tinguéssim, la miraríem molt", diu en Joan. Els convé més no tenir-ne "per salut familiar": poden estar més per la nena i parlar més entre ells.
Menys temps perdut
L'Ella considera que el fet de tenir un ordinador ha influït molt en la seva decisió de prescindir de la tele. Amb el seu marit mira pel·lícules en DVD i sèries per internet -"igualment no les miraria a la televisió, perquè les miro en versió original"-. Alhora, però, considera que té més vida que si tingués televisió: "Per mi és perdre el temps, faig moltes més activitats, i si vull mirar una cosa concreta ho faig".
En Joan, que curiosament treballa a BTV buscant i catalogant continguts, creu que "tal com va la difusió de la informació, no cal tenir televisió". Ell ja està informat gràcies a la seva feina, però igualment "amb l'ordinador es pot estar al dia, a més de descarregar l'entreteniment que interessa a cadascú". Sí que la troba a faltar, a vegades, quan mira el Barça per internet i la connexió no acaba de funcionar, però no ho considera gens greu. "Abans perdíem moltes hores, la tele és una vàlvula d'escapament i la tens encesa perquè sí", diu. Ara encén la ràdio o es connecta a Twitter. La Martina no ha tingut mai tele i valora molt cada vegada que li posen un DVD. "Quan veu alguna cosa vol repetir, però preferim que la cosa segueixi dosificada".
Tota una vida sense la pantalla
Esperança Castán, de 55 anys, i el seu marit Oriol no han tingut mai televisió. Cap dels dos s'havia criat amb tele, i quan es van casar l'únic moment en què es podien veure era al vespre, i estar enganxats a una pantalla no els va semblar la millor idea. La decisió s'ha mantingut fins avui, i al llarg dels anys s'han trobat amb moltes reaccions de sorpresa. "La gent s'estranya, d'entrada, però simplement fem altres activitats", afirma.
"Si no tenint-ne ja no m'arriba el temps per fer tot el que vull fer, no sé què faria si en tingués!", diu l'Esperança. A més, mai s'han sentit desinformats: "Tenim una ràdio a cada dependència de la casa i comprem el diari cada dia", explica. També van al cinema o al teatre un cop per setmana. Pel que fa a l'efecte en els nens, explica que només una vegada un dels seus dos fills va voler que compressin un televisor, però li van dir que no i la cosa de seguida es va acabar. Mai l'ha trobat a faltar? No: "Només algun diumenge a la tarda que fa fred i és fosc, penso que la miraria. Però de seguida trobo altres coses per fer".
L'avantatge per excel·lència de no tenir televisió és que gràcies a la decisió de prescindir-ne es parla més amb les persones amb qui es conviu, segons coincideixen tots els entrevistats que poden comparar.
En Javier, a banda d'haver reprès la lectura, destaca que ara ell i la seva dona s'expliquen el dia als vespres. En Joan diu que ell i l'Eulàlia conversen molt més i que, fins i tot, "a vegades veiem que estem massa enganxats a una sèrie i decidim que, enlloc de descarregar alguna cosa, aquell dia parlarem".
