“Vivim amb Putin, creus que ens fa por un virus?”

BarcelonaAl punt d'informació turística de plaça Catalunya hi ha poca concurrència. Se senten bé les converses i m'enduc un ensurt al passar per davant d'un dels taulells: "Grazie mille, buon lavoro". Una parella s'està acomiadant d'una de les treballadores i el fraseig inconfusible de l'italià em sobresalta una mica. Des d'una distància prudencial, m'interesso per la vida de les dues parelles d'amics jubilats que ja enfilen l'escala mecànica. No es molesten per les meves prevencions. Porten dues setmanes viatjant per Europa i no tenen bitllet de tornada a Mòdena fins d’aquí sis dies. No es consideren un perill públic, no tenen símptomes alarmants i no són conscients de ser factor de risc. Caram, això és tenir les idees clares.

Se'n van a passejar per la Rambla, dinaran a prop de la Boqueria i a la tarda faran ruta gaudiniana. Tot molt ben planificat. Bé, tenien entrades per a un espectacle i no hi aniran. És ben eloqüent conèixer la realitat de les persones a qui la crisi del coronavirus ha agafat lluny de casa.

A la paradeta de venda d'entrades de la Rambla la tranquil·litat és absoluta. "Avui no ve gairebé ningú. Per al Barça, res de res, esclar, i per als espectacles de flamenc poquíssim moviment". Al principi del passeig, una guia turística estossega una mica i demana immediatament disculpes. "La meva filla volia passar la Setmana Santa a Màlaga i ja li hem tret del cap", sento que una senyora explica a les seves amigues. Venen de Zamora a passar el cap de setmana. El turisme interior és una boníssima ocupació: "¿Saben que els viatges de l'Imserso s’han cancel·lat?" "Calla, calla, que la meva cunyada està feta una fúria".

"Hem canviat els bitllets d'avió i tornem aquest vespre a casa". M'ho expliquen la Maggie i el Ron, britànics. "¿Heu pensat quedar-vos a l'hotel fent temps?" "No, no n'hi ha per tant, no?" Estan davant la Casa Batlló i al costat una noia parla amb una parella. S'han conegut a la botiga de lloguer de bicicletes. Ella és d'Odessa, ells de Texas. Trump acaba d'anunciar que prohibeix els viatges d'avió entre Europa i els Estats Units: "Però a nosaltres no, eh? Nosaltres som residents". Han anat a comprar a l'H&M de Gran Via amb passeig de Gràcia i també a la històrica perfumeria Regia: "Volíem líquid desinfectant, però ens han dit que allà no en venen".

Deunidó amb la quantitat de mascaretes que es veuen. Tres amigues croates les llueixen i n'estan encantades. Les van comprar ahir a la farmàcia i van més tranquil·les. Un grup gran de turistes orientals camina cap a la Pedrera. Són una vintena i més o menys la meitat han optat per prendre mesures i tapar-se les vies respiratòries. No han volgut alterar els plans de vacances malgrat les notícies restrictives que es van succeint. No semblen preocupats els joves estudiants eslovens que seuen a terra just al costat de la farmàcia de davant la Pedrera. Miren el mòbil, teclegen, no costa imaginar que parlen amb casa seva i els tranquil·litzen. "Què us diuen a casa?" "Que ens rentem bé les mans!" També d'Eslovènia són dues amigues que han optat per la mascareta. Parlen un castellà boníssim. Ahir van arribar de Madrid i demà marxen a Bordeus. Tampoc s'han plantejat fer un canvi dràstic de plans. Semblen segures. "Què faríeu en cas de confinament?" S’ho pensen un mica: "Intentaríem tornar a casa i, si no, doncs allargar l'Airbnb o agafar la motxilla i buscar-nos la vida".

La mesura de totes les coses me la donen dues parelles de visitants russos que estan fent fotos a la Pedrera i porten una bossa de Prada: “Vivim amb Putin, creus que ens fa por un virus?”.