"Volia continuar treballant, estava content amb la feina que feia"

El 29 de desembre el periodista Martí Anglada es va acollir al pla de prejubilació que li havia proposat TV3. Ell volia continuar treballant, però amb 61 anys acaba d'abadonar la corresponsalia de TV3 a cavall entre Brussel·les i Berlín que ha fet durant els darrers vuit anys.

Per què no volies prejubilar-te?

Senzillament perquè volia continuar treballant. Penso que estic en un bon moment i estava content de la feina que feia. Crec que el millor ofici que pot fer un periodista és el de corresponsal, i aquests últims anys a la corresponsalia europea de TV3 han estat d'una gran satisfacció vital per mi.

I per què t'has acollit a l'oferta de retirar-te que et va fer TV3?

Doncs m'he acollit a la prejubilació voluntària, perquè de voluntària no en té res. A TV3 d'aquí a poc anunciaran un aprimament general de l'empresa, me n'han arribat informacions molt fidedignes, així que d'aquí a uns mesos m'hauria hagut de prejubilar obligatòriament amb unes condicions força pitjors que les actuals. Ara les condicions eren òptimes, irrepetibles.

Vas expressar a TV3 aquesta voluntat de continuar?

Sí, però això de les prejubilacions té un criteri molt rígid d'edat, si algú vol continuar el sistema és implacable, i la direcció n'és esclava, no pot saltar-s'ho. La directora de TV3 ens va dir que si tingués un germà en aquesta edat li diria que s'acollís al pla voluntari.

Et podrem veure participar en tertúlies radiofòniques o televisives ara que estàs prejubilat?

Doncs com que els dos primers anys les prejubilacions se sufraguen amb diners públics, no et permeten tenir cap altre ingrés. Així que puc fer-ho, però sense cobrar. Per tant, he decidit que em dedicaré a escriure.

Què tens ganes d'escriure?

Doncs vull escriure un llibre d'assaig sobre un país europeu, possiblement d'Itàlia. Recordo amb molt gust els tres anys que hi vaig treballar. És un país molt laberíntic pel que fa a la informació, la política italiana és apassionant. I a més vull fer una peça de ficció històrica.

La prejubilació, doncs, t'ha suposat un canvi dràstic de ritmes.

Sí. Una de les coses que em preocupen més és que estava acostumat a ritmes de treball diaris i ara, de sobte, ja no hi ha urgències per fer una crònica per al Telenotícies al cap de mitja hora. Potser tinc el compromís d'acabar un llibre, però el ritme de vida és del tot diferent. Fa 38 anys que treballo de periodista, són 38 anys d'adrenalina contínua i de sobte et trobes amb un canvi sobtat.

Tu vas començar la carrera de corresponsal al Pròxim Orient.

Sí, va ser el gener del 1977, quan La Vanguardia m'hi va enviar. Primer vaig estar mig any a Beirut cobrint la guerra civil del Líban, i l'any següent em van enviar a Tel Aviv, a Israel.

Quins són els principals canvis que has viscut en la feina de corresponsal des d'aquells inicis?

Doncs sobretot ha desaparegut l'obsessió permanent que hi havia abans per com enviaries la crònica, ja fos de premsa o televisió. Des de Beirut fèiem servir el tèlex per enviar-les. Havies d'escriure la crònica perforant una cinta que després enviaves.

La Vanguardia tenia un contracte amb United Press International, i anava a la seva oficina i enviava la meva peça.

Enmig d'una guerra no devia ser gaire fàcil fer arribar la crònica.

Doncs gens. Moltes vegades el tèlex no funcionava, i tampoc el telèfon, i potser havies d'esperar quatre dies per enviar una conferència a Barcelona. Al Líban hi havia tres centrals de comunicacions, i en van bombardejar dues. Va ser aleshores quan amb el cap d'Internacional vam decidir que em traslladés a Israel, en un lloc on hi hagués més seguretat per a les transmissions.

La tecnologia ha transformat la feina dels corresponsals, doncs.

I tant, ara normalment ja no hi ha la preocupació central de com enviaràs la crònica. Fins i tot quan vam obrir la delegació de TV3 als EUA havíem d'enviar les cròniques per satèl·lit, així que sempre que ens havíem de desplaçar ens asseguràvem que hi hagués connexió on anàvem. Ara això es fa per internet, és molt més fàcil.

Parles de canvis tecnològics, però deu haver-hi coses que no han canviat en la feina de corresponsal.

Sí, el més bàsic continua sent la capacitat de trobar les fonts que et facilitin la informació i aleshores saber-la explicar de manera entendora.

On tens previst instal·lar-te ara que t'has prejubilat? T'instal·laries en algun dels països on has fet de corresponsal?

Europa és fantàstica i magnífica, però a l'hivern és bastant dura. Per viure com a jubilat prefereixo el nord d'Itàlia, així que no descarto que hi vagi a passar alguna temporada. Però jo penso que has de viure on tens una casa, així que em quedaré a Catalunya.