REINSERCIÓ

Voluntaris: el suport per als delinqüents sexuals d’alt risc

Catalunya aplica un projecte per evitar la reincidència en el tercer grau

Els primers permisos de sortida del Mohamed no eren el que ell s’esperava. No li venia de gust passar temps amb la família ni parlar amb els amics. S’havia acostumat a les dinàmiques de la presó, on s’aïllava de la resta d’interns. Sol, després d’anys engarjolat, començava a ensumar la llibertat, però no sabia com enfrontar-s’hi. “¿I ara què faig?”, es preguntava. I acabava a la barra d’un bar, empassant-se la seva frustració amb alcohol. Així cada cap de setmana.

La història del Mohamed -nom fictici- podria ser la de molts altres interns que compleixen condemna a les presons catalanes per delictes contra la llibertat sexual. Són homes que fa molts anys que viuen amb unes rutines molt marcades pels serveis penitenciaris i que amb el temps han deixat de pensar per ells mateixos. “Quan arriben al tercer grau, han d’aprendre a organitzar-se per evitar repetir les conductes de risc que van portar-los a cometre l’agressió”, explica Eva Ortiz, voluntària del projecte Cercles. Es tracta d’un programa del departament de Justícia per potenciar la rehabilitació dels delinqüents sexuals d’alt risc que gaudeixen del tercer grau -poden sortir durant el dia però han de dormir a la presó-, i alhora per assegurar que la seva reinserció sigui segura per al conjunt de la societat. En altres paraules: Cercles pretén que, un cop l’intern surti del centre penitenciari, no hi hagi cap víctima més. I això passa per reduir els factors de risc que en el seu moment van condicionar l’agressió.

Reconduir situacions de risc

El Mohamed fa set mesos que participa en un cercle. Es reuneix setmanalment amb cinc voluntaris que l’escolten, l’ajuden a preparar-se per al futur en llibertat -com ara, trobar feina- i el valoren com a individu. “No és fàcil explicar el que has fet a cinc desconeguts, -subratlla- tens por a la seva reacció. Però a poc a poc la confiança creix: t’animen i es preocupen per tu, i m’agafen el telèfon sempre que necessito explicar-los alguna cosa”.

La beguda és el factor de risc que el Mohamed ha de mantenir a ratlla. “Quan surto de permís ja no tinc ganes de beure sol al bar: ara penso en compartir temps amb els meus, passejar amb la meva neboda o sortir a dinar amb els meus germans”, diu. Ara, si passa un moment de crisi i comença a sentir la necessitat de beure, sap que pot trucar un voluntari que l’ajudarà a reconduir la situació. “Els voluntaris es formen cada quatre mesos per aprendre a detectar possibles situacions de risc”, subratlla Laura Portugués, coordinadora del cercle del Mohamed.

El projecte Cercles es va posar en marxa el 2012, inspirat en un altre programa, els Cercles de Suport i Responsabilitat que el Canadà ofereix a les presons des de 1994. Bona part dels agressors sexuals tenen poca xarxa social i se senten rebutjats per la societat un cop posen un peu al carrer. No és, segons Carlos Soler, subdirector general de Programes de Rehabilitació de Justícia, el millor escenari per a la reinserció. “Les cultures originàries canadenques apartaven de la societat aquells que tenien un comportament reprovable, però després es reunien amb ell per reincorporar-lo en la comunitat”, explica Soler. Els voluntaris de Cercles traslladen aquesta activitat a l’actualitat. Quan els individus compleixen la seva pena -són apartats-, tenen el seu primer contacte amb la societat a través del seu cercle, format per cinc voluntaris i una psicòloga.

“No és un voluntariat fàcil. Hi ha en joc aspectes emocionals perquè la persona ha produït molt patiment”, admet Soler. El titular de programes de rehabilitació de Justícia adverteix que el programa no busca justificar el delicte que van cometre en un moment donat, sinó entendre que els individus reconeixen la seva responsabilitat i volen canviar. “En un cercle l’agressor sexual compensa de certa manera la societat perquè, obertament, col·labora amb membres de la societat i es fa responsable del seu delicte i del seu procés de canvi”, afegeix.

Actualment hi ha nou cercles en actiu, per tant, nou interns rebent el suport del voluntariat. Justícia vol duplicar la xifra i arribar a 18 cercles simultanis. En set anys s’han fet 21 cercles i, d’aquests presos, només un va reincidir.