TRIBUNALS

“Vull sentir que la mort del meu germà no ha sigut en va”

El jutjat arxiva el cas de l’accident mortal de tren a Vacarisses

Quan pensa en les traves que li posen només per demanar que s’investigui l’accident de tren que va acabar amb la vida del seu germà, se li fa inevitable recordar els obstacles que s’han repetit en altres sinistres mortals en infraestructures a Espanya, com el del metro a València i el de l’Alvia a Santiago de Compostel·la. El germà de la Paola anava en un vagó del tren de Renfe que fa un parell d’anys, el 20 de novembre del 2018, va descarrilar a primera hora del matí a Vacarisses: les vies estaven plenes de terra per una esllavissada. Va ser l’únic passatger que va morir. Però la resposta de la justícia ha sigut desoladora perquè la jutge d’instrucció de Terrassa que porta el cas ha decidit arxivar la investigació. “És tan evident el que va passar, que aquesta opció ni me la plantejava. És una decepció molt forta”, explica la Paola a l’ARA.

L’argument de la jutge per deixar d’investigar els responsables d’Adif per un homicidi imprudent és que el mort en l’accident de Vacarisses va sortir disparat perquè les portes del vagó “van saltar després d’obrir-se i tancar-se diverses vegades” pel descarrilament. Segons la magistrada, s’ha de “descartar el funcionament anormal per falta de manteniment del comboi”. Tot i que el mur que aguantava la terra va cedir, la jutge al·lega que era “adequat” i que la pluja d’aquell novembre va ser “un desencadenant final” per al col·lapse, però que la paret “no presentava ni deficiències estructurals greus visibles ni estava descuidada”. Per a la magistrada, “no s’aprecia per part d’Adif cap acte o omissió” que permeti investigar el gestor d’infraestructures per la via penal, encara que després hagin reparat i millorat el punt on va passar l’accident.

Però l’opinió de la jutge contrasta amb un informe del ministeri de Foment, aportat per l’advocat Ferran Marsol -del despatx Martell- que representa la família del mort de Vacarisses. El document admet la falta de manteniment perquè el sinistre es deu al fet de no aplicar la llei del sector ferroviari en “obres, manteniment i inspecció al terreny adjacent a les vies” a la zona de l’esllavissada, quan el tren es creua amb la C-58. L’informe també reconeix la “insuficiència” i la “inadequació” de les actuacions d’Adif, “constatables en el vídeo emès pels mitjans”, que s’han d’aplicar en els temporals de pluja, la inspecció i el manteniment. El vídeo al qual es refereix el document el va gravar un maquinista uns dies abans de l’accident i es veia una cascada d’aigua de pluja sobre les vies al tram del sinistre.

Tot i l’informe de Foment, fet per la comissió d’investigació d’accidents ferroviaris, la jutge manté el cas arxivat i per això la família de la víctima de Vacarisses ha presentat un recurs contra la decisió a l’Audiència de Barcelona. “Vull que algú entomi el mea culpa i que es puguin reparar les deficiències. Vull sentir que la mort del meu germà no ha sigut en va”, reclama la Paola, que no entén que la magistrada hagi rebutjat reobrir la causa.

Anant cap a la feina a Barcelona

Llicenciat en químiques, l’home mort en l’accident de Vacarisses treballava en un laboratori a Barcelona. “El meu germà feia pocs mesos que vivia amb la meva cunyada a Castellbell i el Vilar. Estava provant quin transport li anava millor per desplaçar-se a la feina. Altres dies feia servir l’autobús -recorda la Paola-. Va agafar un tren per anar a treballar i no va fer res mal fet. Ho tenia tot per viure”. Ella mateixa afegeix: “A més de negligència i imprudència, el meu germà va sortir disparat perquè les portes no paraven d’obrir-se i tancar-se. Alguna cosa va fallar i s’ha d’investigar. Afortunadament no hi va haver més víctimes”. Però el cert és que li hauria pogut passar a qualsevol passatger de la R4 de Rodalies.

La Paola explica que, al cap d’un temps del sinistre, els responsables de la infraestructura van intentar contactar amb la seva família per fer una oferta econòmica d’indemnització que no van voler ni sentir. “Sé que el recorregut es traduirà en una quantitat econòmica, perquè el meu germà no tornarà, però no vull arribar a un acord. No tinc pressa. La vida ja ens ha canviat per sempre”, assegura. És conscient que el procés judicial per la via penal pot ser complicat, ja que requereix trobar uns responsables i la sensació és que “es passen la pilota” entre el ministeri, Adif i Renfe. Malgrat tot, deixa clar que si finalment l’Audiència també decideix arxivar la investigació penal, el pas següent serà obrir la via civil de la justícia, i que la seva intenció “no és tirar la tovallola”.

Després de l’accident mortal de tren, la Paola ha rebut tractament psicològic, com també la seva mare i la seva cunyada. Ha sigut un procés “llarg i dolorós”. Sap el desgast emocional que poden comportar els tribunals, ja que poden “generar impotència”, tot i que se sent forta per mantenir la lluita i posar el focus en un tram ferroviari amb diversos descarrilaments els últims anys. “Unes infraestructures deficients ens afecten a tots. No oblidem el que va passar”, conclou.