Yassmín Barrios: "La història ja està escrita, vam fer justícia amb la sentència per genocidi a Ríos Montt"

La presidenta del tribunal que va condemnar l'ex cap d'estat de Guatemala defensa el procés judicial

Rigoberta Menchú n'ha destacat la "valentia" per defensar la justícia independent en un país on només el 70% dels casos judicials es resolen. Però la jutge Yassmín Barrios, amb modèstia, defensa que el procés contra l'ex cap d'estat de Guatemala Efraín Ríos Montt només és un cas més de la seva carrera. El 10 de maig d'aquest any el tribunal que presidia va sentenciar a 80 anys de presó Ríos Montt per la mort de 1.771 indígenes ixils entre el 1982 i el 1983. La condemna era una fita històrica per dos motius: per primer cop es reconeixia una barbàrie de dècades que va causar més de 200.000 morts, i també era la primera sentència d'un tribunal nacional contra un ex cap d'estat per genocidi. Però Ríos Montt només va passar dos dies a la presó. El 20 de maig el Constitucional de Guatemala va anul·lar la sentència. Barrios, en canvi, encara està pendent d'una sentència que pesa sobre la seva actuació durant el judici.

Viu amb protecció des de fa anys. ¿És possible algun dia treure's la carcassa de jutge a Guatemala?

Tinc persones que em cuiden des del 2001, quan van llançar una granada de fragmentació a casa meva, just el dia abans d'iniciar el procés per la mort del bisbe Juan Gerardi, assassinat brutalment després de la publicació de l'informe Guatemala: nunca más [que denunciava el genocidi maia als anys 80]. L'endemà em vaig presentar puntualment a la sala del judici. El mateix he fet durant tot el procés a Ríos Montt.

Ha rebut moltes pressions?

Des del tribunal vam rebre una intensa campanya de desprestigi en els mitjans de comunicació, utilitzats pels acusats a través de la defensa. Dia a dia es van dedicar a atacar els membres del tribunal, i el van convertir en el centre d'atenció.

De quina manera?

Desprestigiant-nos, sobretot a mi, perquè presidia el tribunal.

Més de mig any després de la sentència, s'han acabat les pressions?

Encara pesen sobre nosaltres demandes presentades al Col·legi d'Advocats.

Una és pel seu gest a la sala després de llegir sentència, enmig d'ovacions: fer com si s'abracés...

Saludar i respondre quan a un li donen les gràcies és cortesia, no?

Durant el procés, les víctimes ixils van poder trencar el silenci. Què els diria avui després de l'anul·lació de la sentència?

Que el tribunal va complir amb el seu deure de fer justícia. Que se'ls va donar l'oportunitat d'expressar-se, que es van obrir els espais necessaris perquè les víctimes revelessin el que havia passat. I, al marge del fet que s'hagi anul·lat la sentència, la història ja està escrita. El vam condemnar, i nosaltres com a tribunal sí que els vam fer justícia.

¿Poden seguir confiant en la justícia aquestes persones?

Sí, malgrat la sentència. Vam demostrar que hi ha independència judicial i que hi ha jutges que som coherents i que tan sols obeïm les lleis de la República. Va ser un procés transparent, objectiu. Tots els mitjans de comunicació internacionals van poder donar a conèixer el que els va passar a les víctimes. Es va trencar el silenci.

I va fer història.

Tenim constància que no s'havia fet cap altre debat sobre genocidi en relació amb un ex cap d'estat en territori nacional amb sentència. Altres països del món van tenir l'opció de veure com era aquest procés.

El Constitucional va trigar només deu dies a anul·lar la sentència...

Sempre he dit que respectem la decisió com a ens jurídic superior, però no la compartim. No la compartim i una prova d'això és que la resolució que va dictar la cort va ser per majoria de tres a dos. Per tant, n'hi va haver dos que van donar suport al nostre tribunal.

¿Pot ser que en la repetició del judici passi el mateix?

El tribunal que porta el cas -nosaltres ja no hi tenim cap relació- ha fixat data per al debat el gener del 2015, però encara està pendent una sol·licitud d'amnistia per a Ríos Montt dels advocats defensors.

Pot ser, doncs, que eviti el judici?

El temps ho dirà...

Ha rebut diversos premis per la defensa dels drets humans. Què són per a vostè?

Els drets humans estan lligats a tot el que fem. Es refereixen a la dignitat de les persones. Tots, com a éssers humans, som dignes i necessitem aquest respecte. I cal posar-los en pràctica cada dia amb totes les activitats que fem.

Un cop trencat el silenci de les víctimes, quin és el següent repte?

Continuar la feina, enfortint el sistema de justícia. En una democràcia la funció del jutge és enfortir el país a través de la llei, amb tota independència, perquè és així com garantim els drets dels ciutadans.

I quin seria el repte per al sistema judicial espanyol?

A Guatemala tenim una dita que diu: " Para atrás ni para tomar impulso ". Això és el que els dic a vostès, que han d'evitar retrocedir. La llei de seguretat ciutadana és un revés per a la justícia espanyola.

Més continguts de