Els 12 beneficis d'una bona abraçada

BarcelonaAra fa deu anys, una campanya impulsada per un petit grup de joves aconseguia un ressò internacional. "Abraçades gratuïtes". Això era tot. Nois i noies que sortien als carrers de les grans ciutats del món i oferien abraçades a tots aquells que volguessin compartir l'experiència. La iniciativa va fer la volta al món i va arribar fins i tot a Barcelona, fet que va generar un cert rebuig entre els que deien que els catalans som un poble sense els problemes de distància social propis del món anglosaxó i que, per tant, no ens cal cap campanya que ens estimuli a abraçar-nos. Sigui com vulgui, una dècada més tard abraçar-se ja no és un gest tan estrany com aleshores i, en molts ambients, sobretot del món econòmic i polític, s'ha convertit en un gest habitual i, fins i tot, necessari. Però abraçar-se és molt més que un gest sentimental o social. Els seus efectes són molt complexos… i positius.

El 9-N del 2014, un cop acabada la consulta sobre el futur de Catalunya, el president Mas i David Fernández van protagonitzar una de les imatges de la jornada. La seva abraçada va fer córrer rius de tinta, va incendiar les xarxes i va provocar una allau de crítiques, començant per la de Pablo Iglesias, que va dir que ell mai no s'abraçaria amb Mas. Al marge de consideracions polítiques, el gest de Mas i Fernàndez va causar estranyesa en un país, Catalunya, no tan acostumat com sembla al contacte físic en l'àmbit social i, en especial, a les abraçades.

El relat sobre Catalunya, que nosaltres mateixos ens hem cregut, diu que som un país de gent mediterrània, oberta, social, propera… Però és cert que la salutació més habitual entre nosaltres ha estat una encaixada de mans o bé fer-se dos petons, un gest que en el fons implica mantenir controlada la distància. Els últims anys, en canvi, no només les dones sinó també els homes s'abracen més. L'abraçada ha abandonat l'àmbit sentimental i personal per passar a ser un gest social.

Polítics que s'abracen

El món anglosaxó, en què el contacte físic ha estat tradicionalment mínim, ha estat l'escenari, els últims anys, d'una moda que s'ha imposat de manera molt ràpida: la de les abraçades entre homes. I, com en el cas de Mas i Junqueras, o el més recent d'Iglesias i Domènech, han estat els polítics els que han donat més visibilitat al fenomen. Fa 50 anys, el president dels Estats Units o el primer ministre britànic no anaven pel món fent abraçades, i una cimera de la Unió Europea no es convertia en una sessió d'abraçades en sèrie. Tot això ha canviat. És cert que alguns líders fan cara de no sentir-se gaire còmodes abraçant companys de partit o altres mandataris o contrincants, però no fer-ho implica ser considerat un polític fred i distant. I això, avui, està molt mal vist.

El que potser no saben els líders polítics i els homes de negoci que s'abracen és que, més enllà de la imatge de cordialitat i proximitat, l'abraçada és una autèntica injecció de felicitat. Hi ha estudis que vinculen les abraçades a una major immunitat i, per tant, a una salut millor. Un treball de la Universitat Carnegie Mellon, als Estats Units, conclou que les persones que s'abracen són menys proclius a tenir refredats i altres infeccions. Altres investigacions aporten dades semblants, i asseguren que les abraçades milloren l'estat d'ànim i ens ajuden a sentir menys dolor quan tenim algun problema físic. Fins i tot ajuden a curar abans algunes ferides.

En realitat no són les abraçades les que generen aquests beneficis. La responsable n'és l'oxitocina, una hormona que ens fa sentir bé i que ens proporciona plaer. Doncs bé, les abraçades són la manera més ràpida de fer que l'oxitocina circuli pel cos, i aquesta marea d'oxitocina té efectes immediats en el nostre cervell, cosa que provoca un benestar psicològic i físic instantani. L'oxitocina que s'allibera quan fem o rebem una abraçada disminueix tant la tensió arterial com els nivells de cortisol (l'hormona de l'estrès), i ens ajuda a disminuir l'ansietat i a dormir millor. No resulta estrany, doncs, que cada vegada més centres de psicologia hagin posat en marxa teràpies basades en les abraçades.

20 segons

Ara bé, serveix qualsevol abraçada? La resposta és 'no'. Les breus abraçades que s'han posat de moda en alguns contextos socials no aporten aquests beneficis. Per tal de produir oxitocina i reprimir la producció de cortisol, l'abraçada ha de ser intensa i, sobretot, llarga, d'uns vint segons. La breu abraçada limitada a la part superior del tors que es fan molts homes i que acompanyen amb cops a l'esquena (per superar la incomoditat i allunyar qualsevol sospita de falta de masculinitat), no arriba a posar en marxa els beneficis d'una abraçada com cal.

Evidentment, més enllà dels beneficis que tenen per a la nostra salut, les abraçades ens enriqueixen la vida social i/o sentimental. Els estudis fets sobre el tema indiquen que les parelles que s'abracen tenen menys tendència a separar-se, un fet que podria estar vinculat a un altre dels efectes secundaris de les abraçades: ens ajuden a confiar més en la persona amb la qual ens abracem. Dit d'una altra manera, les abraçades enforteixen els vincles emocionals.

Aquests són, per resumir, els beneficis d'una bona abraçada

1. Ens fa confiar més en l'altre, i ens ajuda a crear o a enfortir un vincle afectiu.
2. Relaxa i destensa el cos.
3. Fa disminuir el dolor, un efecte lateral de les endorfines que s'alliberen quan ens abracem.
4. Ens fa tenir més empatia amb els altres.
5. Millora els estats de depressió i ansietat.
6. Estimula la sensació de felicitat.
7. Allibera serotonina, que ens posa de bon humor.
8. Equilibra el sistema nerviós.
9. Allibera oxitocina, fet que aporta tranquil·litat i plaer i fa disminuir la tensió arterial, l'ansietat, l'estrès…
10. Estimula el sistema immunològic.
11. Genera una sensació de seguretat.
12. Estimula l'autoestima.