"Sóc aquí pel futur dels nostres fills”

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Els joves han començat aquest moviment espontani d'indignació al qual, de seguida, s'hi han sumat ciutadans de totes les edats, perfils i extractes socials. Entre ells, molta gent de mitjana edat, testimonis del Maig del 68 que aquests dies també han volgut participar en una altra primavera de revoltes socials.

És el cas del Jaume, que tenia 18 anys quan els estudiants sortien als carrers de París a protestar. Ell hi va anar unes setmanes després i ara tampoc s'ha volgut perdre les acampades a la plaça Catalunya de Barcelona. “Jo ja sóc al final de la meva trajectòria però sóc aquí pel futur dels nostres fills, perquè són una generació que ho tenen pitjor que nosaltres”, diu. Al seu costat, la Carme, d'uns cinquanta anys, se sumava ahir a la nit a la cassolada. “Sóc una víctima de la crisi, m'han acomiadat de la feina, però no sóc aquí per això sinó per donar suport als nostres joves”, explica.

La Sònia i l'Esperança, de 53, anys, han quedat amb un grup d'amics per sumar-se als acampats. No tenen previst quedar-s'hi a dormir però sí donar suport moral a les protestes. “Sóc feliç perquè la revolució no violenta ja ha començat”, diu la Sònia. “Això és una festa i espero que no s'aturi fins que ningú quedi relegat pel sistema”, afegeix l'Esperança. “Això és emocionant i fa temps que ho esperava”.

No li sorprèn que els joves hagin començat una mobilització pacífica arreu del territori, que de seguida ha atret gent de totes les edats. “Fa temps que una protesta així s'hauria d'haver fet però suposo que abans es vivia massa bé. I aquestes coses s'han de fer quant s'és jove”, explica la Rosa, una dona d'uns 70 anys que viu molt a prop de la plaça Catalunya i que no ha dubtat a solidaritzar-se amb els concentrats. Al seu costat, el Pablo Marco, un estudiant de 22 anys de Sant Feliu de Llobretat que podria ser el seu nét, prepara els estris per quedar-se a dormir a la plaça. “No som antisistema, no tenim etiquetes, ni edat ni perfil però ens uneix que som ciutadans descontents”. Un cop d'ull als concentrats a la plaça li dóna la raó.