El primer accident a la xarxa d'alta velocitat espanyola

BarcelonaL'accident ferroviari de Santiago de Compostela és el primer sinistre a la xarxa d'alta velocitat espanyola. La principal característica del tren Alvia -el model sinistrat- és que pot circular en un mateix recorregut a través d'una línia d'alta velocitat i d'una via convencional (gràcies a un canviador d'ample), a una velocitat màxima de 250 quilòmetres hora.

I és que la connexió d'AVE a Galícia encara no ha conclòs. El 10 de desembre de 2011 va entrar en servei la línia d'alta velocitat Orense-Santiago-la Corunya. En la seva construcció s'han invertit més de 3.300 milions d'euros. L'AVE entre Madrid i Galícia, de 482 quilòmetres, és un dels projectes estrella del ministeri de Foment, que s'ha compromès a acabar la connexió el 2018. La inversió total és de 7.758 milions, dels quals encara se n'han de licitar 3.844.

El pressupost del ministeri de Foment corresponent al 2013 inclou inversions en ferrocarrils per valor de 4.705 milions d'euros. Una bona part de les inversions en AVE (1.079 milions) aniran a parar a l'enllaç gallec.

L'alta velocitat ferroviària ha estat durant les últimes tres dècades una autèntica obsessió per als diferents governs espanyols, tant del PSOE com del PP. Només així s'explica que Espanya sigui ja el primer país europeu en quilòmetres d'AVE i el segon del món -només superat per la Xina-, sumant una inversió executada d'entre 50.000 i 60.000 milions d'euros.

L'arribada de la crisi econòmica fa cinc anys no va frenar les ànsies expansionistes dels executius espanyols en l'alta velocitat, a diferència del que ha passat a diferents països amb projectes d'alta velocitat en marxa, com els Estats Units, Portugal o França.

Adif, el gestor d'infraestructures que depèn de Foment, està construint prop de 1.500 quilòmetres de línia de TGV.