L'estat d'alarma va provocar que gairebé es tripliquessin els excessos de velocitat a Barcelona

BarcelonaL'estat d'alarma és el responsable principal que gairebé es tripliquessin els excessos de velocitat registrats a Barcelona des de mitjans de març, segons ha informat el tinent d'alcalde i regidor de Seguretat de la ciutat, Albert Batlle, en roda de premsa. L'any ha estat marcat per una caiguda de la sinistralitat del 43% en els primers set mesos respecte al mateix període de l'any anterior, atribuïda a la mateixa causa. Però els carrers buits van fer que des de l'inici de l'estat d'alarma fins al 21 de juny es detectessin un 180% més, gairebé el triple, d'excessos de velocitat dins la ciutat, passant de 83.176 a 232.500, tot sumant denúncies de la Guàrdia Urbana i fotografies dels radars de a ciutat.

"El fet que no hi haguessin cotxes a la ciutat animava els pocs que hi havia a augmentar la velocitat", ha dit Batlle, que també ha atribuït a l'estat d'alarma el descens de la sinistralitat, d'un 43%, amb 3.201 sinistres amb víctimes a la ciutat durant els primers set mesos de l'any. De les 7.237 persones ferides en sinistres durant els primers set mesos de l'any passat s'ha passat a 4.014 en l'actual, una reducció del 44,5%, i dels 125 greus del 2019 als 88 del 2020 hi ha una reducció del 29,6%. Pel que fa als morts en el trànsit barceloní, la xifra s'ha reduït a la meitat: de les 12 víctimes a les 6 entre el gener i el juliol d'aquest any, de les quals tres van ser motoristes, dos vianants i un conductor de turisme.

La disminució és encara més gran quan el que es compten són només els mesos en els quals va estar en vigor el decret d'alarma, entre el 14 de març i el 21 de juny: durant aquest període els sinistres van disminuir un 75%, ja que van passar de 2.668 a 667. Les víctimes mortals van passar de 4 entre el 14 de març i el 21 de juny de l'any passat a una durant el mateix període d'aquest any.

"Els motoristes i els vianants són els col·lectius més vulnerables", ha afirmat Batlle en relació a les víctimes, i ha apuntat a "la manca d'atenció, no respectar les distàncies i pel que fa als vianants no respectar semàfors o creuar fora dels passos de vianants" com a principals causes directes de la sinistralitat. D'altra banda, "la presència d'alcohol" o "l'increment de velocitat" són algunes de les causes indirectes més importants.

Entre els 88 ferits greus en els primers set mesos, 59 van ser víctimes d'accidents amb motocicleta, amb diferència el vehicle més implicat en sinistres. 50 eren conductors, dos eren passatgers i set vianants. Els accidents amb autobusos, responsables de 8 lesionats greus, són els segons més freqüents, i entre els ferits hi va haber quatre passatgers i quatre vianants. Malgrat que els accidents amb motocicletes són els que més ferits greus provoquen, els accidents amb turismes encara són els més freqüents: representen un 47,3% del total de vehicles implicats en els primers set mesos de l'any, per un 43,2% de les motocicletes.

Els vehicles de mobilitat personal (VMP) amb motor –és a dir patinets elèctrics, longboards amb motor, segways i altres ginys– són els únics que han augmentat la seva implicació en termes absoluts en accidents durant els primers set mesos de l'any malgrat la caiguda de la sinistralitat general causada per l'estat d'alarma. Tot i que l'increment és lleu, d'un 0,8% –s'ha passat de 241 accidents durant els primers set mesos del 2019 a 243 en l'actual–, en un context general de reduccions significatives de la sinistralitat demostra que la seva presència va en augment a la ciutat i que ho fa de una manera no sempre segura. "Haurem de regular la capacitat de creixement d'aquest tipus de mobilitat", ha afirmat Batlle, que ha destacat que no sempre circulen pels llocs adequats i que aquest és un dels motius de la sinistralitat. L'intendent Pedro Velázquez, cap de la Guàrdia Urbana, ha recordat que en una campanya recent al litoral barceloní es van posar més de 200 multes a usuaris de vehicles d'aquest tipus per diverses infraccions.