Acord per aturar el desnonament d'una família que viu en un pis propietat d'una fundació de Càritas

BarcelonaLa Maia i en León, la parella que viu, des de fa sis anys, en un habitatge propietat de la Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social –que depèn de Càritas Diocesana– té uns mesos més de coll per continuar al pis. El Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu ha arribat a un acord per evitar el desnonament de la parella. L'any 2019 la fundació els va demanar que marxessin i, com que no ho van fer, els va denunciar. Finalment, la família, la fundació i el Sindicat d'Habitatge han aconseguit un pacte que els ha permès esquivar, finalment, l'amenaça de desnonament.

El pacte es basa en el fet que la família i el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu buscaran una alternativa per a la parella i que el 5 de novembre tornaran les claus de l'habitatge a la fundació. Per la seva banda, la fundació assumirà, com ha fet els últims mesos, el cost del lloguer i les despeses de subministrament. Des del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu ja estan treballant per trobar aquesta alternativa, però relaten que la situació no és fàcil perquè els ingressos de la parella s'han vist molt afectats per la pandèmia i tenint en compte el context econòmic i laboral actual veuen difícil que "en tres mesos tinguin contracte fix".

L'acord es va aconseguir en una reunió en què, a banda de la família, el sindicat, la fundació i Càritas, també van assistir l'Oficina d'Habitatge de Sant Andreu i els Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. Des del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu asseguren que estan "contents de moment" perquè han aconseguit aturar el desnonament i guanyar temps, però afegeixen que la reunió va ser "dura i trista" perquè cap dels presents no va oferir una alternativa. En aquest sentit reflexionen: "Les eines que té el sindicat són poquetes, ells en tenen moltes més que nosaltres". Per això arriben a la conclusió que no hi havia "voluntat" de trobar una solució. Per contra, Laura Pujol, de la Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social, assegura que ells estan "satisfets" amb l'acord perquè significa que la família s'ha "responsabilitzat de la situació".

Pujol relata que des del 2017 la situació havia sigut complicada i que feia temps que estava "encallada". La fundació va acabar portant el cas als jutjats a finals del 2019. La parella va entrar a l'habitatge amb la filla, el gendre i dos nets l'any 2015. La família de la filla, però, va marxar el 2019. Des de llavors la Maia i en León viuen sols en un pis que, segons la fundació, té 100 metres quadrats i està pensat per allotjar-hi fins a vuit persones. En aquest sentit, des del sindicat relaten que la parella és conscient de la situació i que si tinguessin una alternativa "anirien a un altre lloc". Tot i que el pis és més gran que el que necessiten, el sindicat opina que "és absurd deixar uns al carrer per ficar-hi uns altres".

L'any 2019, després que la família de la filla marxés, la fundació els va oferir un habitatge més petit, segons relata Pujol. El sindicat, però, matisa que l'oferta que es va fer era la d'allotjar-los provisionalment en un hostal, cosa que no els resolia el fet de tenir un habitatge estable. En qualsevol cas, demanen veure la documentació d'aquesta oferta i asseguren que la fundació no els l'ha facilitada.

La família va entrar en contacte amb Càritas l'any 2013 i vivien a l'habitatge actual des del 2015. Segons explica Pujol, l'any 2017 la família va abandonar el pla de treball, una part essencial dels contractes d'habitatge que fa la fundació i que pretén ajudar les famílies a tirar endavant. Després de l'oferta per canviar d'allotjament l'any 2019 i tenint en compte que el contracte havia finalitzat l'any 2017, la fundació va portar, finalment, el cas als jutjats. Des del Sindicat d'Habitatge admeten que segurament la família no "ha fet cas en moltes coses", però també estan segurs que la fundació hi té part de responsabilitat.