L'activista trans Kim Pérez posa fi a 20 dies de vaga de fam contra Vox

La dona, de 77 anys, avisa que les operacions de gènere "salven vides"

Amb 77 anys, els 27 últims vivint en pau amb el seu cos, l’activista transsexual Kim Pérez ha deixat aquest dilluns, en el seu vintè dia, la vaga de fam contra Vox, amb una interrupció d’un dia perquè es va desmaiar i els metges li van recomanar tornar a menjar. "El metge m'ha dit que el meu estat és bo, però m'ha confirmat que no menjar pot provocar alguna cosa sobtada, a partir dels 20 dies, com un infart", ha dit aquest matí a les xarxes socials. "En fi, he deixat la vaga de fam i, en arribar a casa, m'he pres tres cullerades de iogurt", ha afegit.

A l’altra banda del telèfon, des del seu domicili de Granada, uns dies abans de posar fi a la seva protesta, sospirava, feia una pausa i apujava el to: “El punt 56 de Vox és una qüestió de vida o mort, perquè no poder accedir a l’operació de canvi de gènere pot portar fins i tot al suïcidi”. 

Es refereix al programa electoral del partit de l’extrema dreta que ha avalat el nou govern del PP i Ciutadans a Andalusia, que demana “suprimir a la sanitat pública les intervencions quirúrgiques alienes a la salut (canvi de gènere, avortament…)”. Tot i que ha rebut missatges privats de suport de Ciutadans i el PP, demana un posicionament clar i específic oposant-se a aquesta mesura. No el troba i, de fet, se sent “decebuda” amb el minúscul suport dels moviments socials. “Parlen de nosaltres com si fóssim una gran despesa tot i que, dels milers de persones que s'operen cada mes a Andalusia, només dues són transsexuals que es canvien de gènere”, defensa. “Ens estan enfrontant greument amb la majoria de la societat”, afegeix. 

Aquesta historiadora i professora d’ètica jubilada que el 2007 es va convertir en la primera transsexual a presentar-se en unes eleccions a Espanya, a les llistes d’Esquerra Unida per l’Ajuntament de Granada, va haver de créixer en un entorn franquista que no només l’oprimia, sinó que també tenia un absolut desconeixement del món LGTBI. “Amb quinze anys vaig buscar informació a l’enciclopèdia Espasa, una d’enorme. Hi vaig trobar 'homosexual' i 'eunuc', però no m’hi identificava. No va ser fins al 56 que vaig escoltar la paraula 'travesti' en boca de Coccinelle, una vedet transsexual francesa d’aquella època que es va fer famosa”, explica.  

Culpa i psiquiàtrics

“De vegades em vestia de dona en privat i sentia molta culpa”, reconeix, i l’angoixa per la culpabilitat la va portar a ser ingressada en un psiquiàtric, amb coma insulínic induït, als 19 anys. “I allò, per cert, no va servir de res”, apunta. La situació d’opressió la va portar a acceptar una feina a l’ambaixada d’Espanya a Algèria, més oberta en aquells temps però no tant per abraçar el seu gènere. “Un dia no podia més i vaig sortir al carrer vestit de dona, però un home em va veure, se'm va acostar i vaig tornar cap a casa espantada. Al cap d’uns dies vaig veure un article a la premsa algeriana que es preguntava: 'Per què els nostres homes es vesteixen de dones?' Me'n vaig alegrar i vaig intentar esbrinar on podia trobar persones com jo, però després vaig caure-hi: parlava de mi, aquell article”, narra. 

“Un caos que més o menys em va acompanyar tota la vida fins que vaig sortir de l’armari”, és com defineix la Kim els seus primers 50 anys de vida. Durant una època, posterior a la culpa i l’angoixa, va decidir “viure encongida”, apagada i amb la seva sexualitat totalment reprimida. “Fins que vaig arribar a un punt en què vaig pensar: 'Tiro endavant encara que el món s’enfonsi'. I el món no es va enfonsar. Al contrari, des de llavors la meva vida ha sigut bàsicament feliç”. 

En la difícil trajectòria per ser transsexual, la Kim sap que haver pogut treballar de professora ha sigut un privilegi en un context en què “la feina per a persones transsexuals tendeix a zero”. “I els meus alumnes sempre van ser els més comprensius i afectuosos amb mi”, recorda amb tendresa. 

Les ombres tornen quan parla d’un present que pot tallar els avenços en visibilitat i drets que el col·lectiu trans, com tot l’LGTBI, ha lluitat i aconseguit els últims anys. La Kim tem que el creixement de l’extrema dreta doni ales a les agressions -per ara només ha rebut atacs a les xarxes- i recorda commoguda l’assassinat transfòbic de l’Ely a Valladolid el setembre de l’any passat. “Hi ha gent violenta que es reprimeix si la societat avança i surt cap a l’atac quan se sent legitimada per persones com Bolsonaro i Trump”, reflexiona la Kim, que no pensa tornar a menjar fins que la seva salut no corri perill.

Més continguts de