L’activitat taurina a l’Ebre, sota el focus judicial

Tortosa / Alfara De CarlesLa ramaderia Mur d’Alfara de Carles, ubicada a la falda de les muntanyes del Parc Natural dels Ports, a la comarca del Baix Ebre, ha esdevingut l’últim reducte del toreig a Catalunya. Durant els mesos d’estiu, gairebé cada diumenge, la seva plaça de bous acull un espectacle de proves de bravura per a turistes. “Vull recalcar, puntualitzar i deixar molt clar que no es tracta d’una corrida. Són proves de selecció pròpies de les ramaderies, que serveixen per comprovar l’envestida i la força motor dels nostres braus, sense càstig ni humiliació per a l’animal”, reitera Àngela Mur, propietària de la ramaderia, amb 600 hectàrees de pasturatge extensiu. “Això sí, ho decorem amb l’actuació d’una flamenca i un cavall i una mica de música”, afegeix. L’entrada, a més, inclou el dinar i el viatge amb autobús. Es tracta d’un espectacle taurí que es va idear el 2012 per atraure turistes -principalment russos que estiuegen a la Costa Daurada- coincidint amb la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Des de llavors s’ha anat celebrant amb intermitències, en funció dels embats legals.

El cert és que la legalitat d’aquest tipus de propostes no està clara. El jutjat número 17 de Barcelona va declarar il·legal les proves de bravura amb turistes en una sentència de l’any 2015. Caldrà veure, però, com s’interpreta la sentència del Tribunal Constitucional del 2016, que va aixecar el veto del Parlament de Catalunya sobre les corrides de toros i que des de l’Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l’Ebre defensen que també tomba els pronunciaments anteriors del jutjat 17. De fet, va ser en aquell moment que la ramaderia va reprendre els espectacles. “Des de fa dos anys disposem d’una llicència municipal per poder celebrar espectacles amb animals”, explica Àngela Mur.

Precisament ahir l’exalcalde d’Alfara Josep Mas i la ramadera estaven citats en qualitat d’investigats al jutjat d’instrucció número 5 de Tortosa per un presumpte delicte de prevaricació. Tot plegat és conseqüència d’una denúncia interposada pel torero tarragoní Rubén Marín, que considera il·legal l’activitat de la ramaderia i, en conseqüència, la llicència municipal atorgada per organitzar espectacles taurins per a turistes.

“Jo vaig inventar l’espectacle”

El torero denunciant, que havia treballat a la ramaderia Mur, va deixar clar que ell no està en contra dels toros: “Ja m’agradaria poder torejar a la meva terra i organitzar aquests espectacles amb proves de bravura, perquè vaig ser jo qui els va inventar. Però ara he hagut d’anar a buscar-me la vida uns quilòmetres més al sud, a Castelló, i per això em molesta que la ramaderia d’Alfara de Carles continuï l’activitat”.

Ahir al matí, al sortir dels jutjats, l’exalcalde d’Alfara de Carles es mostrava tranquil davant les acusacions de prevaricació. “Tinc tots els informes dels tècnics que demostren que no he prevaricat i he presentat tota la documentació”, va dir. Àngela Mur no va comparèixer. L’Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l’Ebre considera que es tracta d’un cas més de criminalització de l’activitat ramadera al sud del país. “Malauradament, a Catalunya encara hi ha sectors que no han entès que el bou brau no és només un símbol espanyol, i ho aprofiten per criminalitzar un col·lectiu i un territori com les Terres de l’Ebre. La tradició ramadera es remunta a segles enrere, amb proves de bravura incloses”, conclou Paco Palmer, representant de l’associació.