Societat 21/12/2019

Advocats penalistes reclamen que es controli l’ús de l’acusació popular

Limitacions als ens públics mentre els partits tenen via lliure

M. Riart
3 min
Javier Ortega Smith i Pedro Fernández
 Van exercir d’acusació popular
 Durant el judici del Procés
 Al Suprem.

BarcelonaLa figura de l’acusació popular ha estat sempre discutida. Ningú posa en dubte el paper que pot assumir en la defensa de drets fonamentals si se’n fa un bon ús. El problema és l’ús que se’n pot arribar a fer. Per això els advocats penalistes Miguel Capuz i Eduardo Cáliz consideren que, més enllà de la limitació a les administracions públiques per exercir el paper d’acusació popular, també caldria regular el bon ús d’aquesta figura per a qualsevol entitat, pública o privada. Capuz posa l’accent especialment en el cas dels partits polítics i la utilització que poden arribar a fer d’aquest paper. “Algú hauria de mullar-se i abordar aquesta qüestió”, considera el lletrat penalista, que creu que seria bo limitar l’acció de les formacions polítiques en un procediment penal als casos en què siguin directament ‘‘perjudicats’’.

El debat sobre l’ús de la figura de l’acusació popular va estar sobre la taula fa uns anys després de la personació gairebé sistemàtica de Manos Limpias en determinats procediments, i últimament ha tornat a estar en el punt de mira pel paper que ha assumit la formació ultra Vox en el mateix sentit. En canvi, altres entitats han sabut aprofitar l’acusació popular per liderar o ser determinants en alguns procediments. Ho va fer per exemple la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona en el cas del Palau de la Música, ho ha fet diverses vegades l’Observatori contra la Homofòbia en el casos de discriminació contra el col·lectiu i, en la causa de les càrregues de l’1-O a Barcelona, ho estava portant a terme el consistori.

Per a Cáliz, la clau de volta de tot plegat és avaluar “amb quina finalitat es planteja una acusació popular”. “El més important és que no se’n faci una utilització”, subratlla el lletrat. Tant Cáliz com Capuz creuen, en aquest sentit, que cal una justificació objectiva que motivi o legitimi la personació de qualsevol entitat o ens públic en un procediment penal com a acusació popular.

De fet, Capuz explica que el fet que hi hagi una multiplicitat d’acusacions en un procediment pot fins i tot perjudicar-ne l’agilitat i l’evolució, especialment en els casos en què tant la Fiscalia com les acusacions populars busquin la mateixa finalitat.

Tots dos lletrats, per contra, defensen el paper de les acusacions populars quan els ens que les exerceixen sumen i aporten matisos als posicionaments de la resta d’acusacions, o bé en els casos en què hi ha una diversitat de criteris entre elles.

Ús de la representació

Més enllà de la regulació de l’acusació popular, Cáliz també considera que caldria regular com les administracions públiques compareixen també com a acusacions particulars. Es refereix, per exemple, als casos en què ho fan en representació d’un cos policial. “¿Ha de ser la Generalitat o l’Ajuntament qui els representi (i més en casos de denúncies creuades o d’actuacions controvertides)?” qüestiona l’advocat penalista.

Per la seva banda, Capuz considera que un dels problemes és que sovint algunes acusacions populars s’han aprofitat d’aquesta figura per participar en un procediment aliè. En el cas de les administracions públiques, l’advocat considera que es tractava d’una estratègia, en la majoria dels casos, ‘‘per tenir l’expedient de manera ràpida i evitar ser responsable civil subsidiari’’.

Sigui com sigui, la resolució del ple de l’Audiència de Barcelona del 22 de novembre passat que limita que els ens públics exerceixin d’acusació popular ha reobert el debat sobre la regulació d’aquesta figura. Ara caldrà veure si la limitació que de moment s’ha establert a les administracions públiques acaba afeblint la defensa dels drets de la ciutadania als tribunals i si, més enllà dels ens públics, suposa el primer pas de la regulació per evitar la utilització d’aquesta figura per part d’altres actors.

stats