L'acusat pel doble crim d'Aspa llegeix una carta a les famílies en què els demana perdó fins a deu vegades

Els familiars dels agents rurals surten de la sala per no sentir les paraules d'Ismael Rodríguez

L'acusat pel doble crim d'Aspa (Segrià) ha utilitzat el seu dret a l'última paraula per llegir una carta de sis minuts adreçada a les famílies dels dos agents rurals en què ha demanat perdó fins a deu vegades. Les famílies, però, no l'han volgut sentir i han sortit de la sala.

A la carta, l'acusat ha dit que tant de bo pogués donar la seva vida per la d'ells dos i que encara no es creu tot aquest "malson". "Fa molt de temps que carrego aquest pes, sabent que he destrossat moltes famílies i he arravatat el pare a dos criatures innocents", ha afegit. "No hi ha dia que no em penedeixi de tot. Sé que no em creuran, però el meu penediment és de cor. Sé que és d'hora i una cosa així no es pot perdonar, però espero que em perdonin algun dia", ha conclòs.

Després de tres dies de judici i una trentena de testimonis i pèrits, tant la fiscalia com les acusacions qualifiquen el crim d'assassinat. Entenen que concorren dues condicions perquè això sigui així: la traïdoria, ja que va disparar, asseguren, per sorpresa i sense que els agents es poguessin defensar, i que els va matar per amagar altres delictes com el de tinença il·lícita d'armes.

La defensa, en canvi, considera que aquestes dues condicions no es donen i demana que es qualifiquin els fets d'homicidi. A més, assegura que Ismael Rodríguez és un "malalt" i demana que la seva patologia actuï com a atenuant o com a raó perquè sigui inimputable.

Durant el judici, l'acusat  va assegurar que no recordava res del que havia passat perquè s’havia quedat en blanc. “No vaig sentir el so de cap cotxe, ni tampoc passes, i de sobte els tenia molt a prop. Es van identificar i em van dir que descarregués l’arma, i això és l’últim que recordo”, va assegurar Rodríguez, segons el qual, quan va recuperar la consciència, era al costat d’un amic, dins del cotxe amb què havien viatjat fins al vedat de caça. “Em va veure nerviós i em va preguntar què havia passat. Li vaig dir que creia que havia disparat a dues persones”, va explicar.