Els advocats d'ofici reclamen agilitzar la declaració dels detinguts

Asseguren que el fet que la llei estableixi avisar un lletrat durant les tres primeres hores provoca que vagin a comissaria quan encara no hi ha cap tràmit a fer 

El degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Oriol Rusca, ha demanat agilitzar la declaració dels detinguts perquè es faci dins les primeres hores que els arrestats passen a la comissaria. Rusca explica que això ajudaria a " racionalitzar" la feina dels lletrats. La llei estableix que la policia els avisi durant les tres primeres hores d'un arrest, però sovint es troben que quan arriben, encara no hi ha cap tràmit a fer: "Estem en una situació absurda", ha assegurat el degà.

"Dins les primeres tres hores se'ls ha de prendre declaració i resoldre la situació del detingut", ha reclamat Rusca durant el balanç sobre les actuacions dels advocats d'ofici aquest 2016, on també ha ironitzat que els lletrats de vegades "fan de turistes" a la comissaria, perquè quan arriben ni tan sols hi ha un intèrpret preparat per ajudar-los a comunicar-se amb el client.

Durant els primers 10 mesos de l'any s'han fet 39.852 assistències, 3.500 més que l'any passat. La diputada responsable del torn d'ofici, Mercè Claramunt, ha atribuït l'increment a la reformulació de la llei d'enjudiciament criminal, que obliga també a assistir els detinguts per ordres de recerca i captura. 

Rusca també ha demanat dignificar les retribucions del torn d'ofici. Actualment els lletrats que es dediquen a la justícia gratuïta ingressen per aquest concepte uns 4.000 euros l'any: "No volem que sigui un negoci, però reclamem un tractament digne", ha assegurat.

Assistència des del primer moment

Una altra de les reclamacions dels advocats d'ofici és que la policia conscienciï les víctimes de la necessitat de tenir un lletrat al costat a l'hora de presentar una denúncia o abans de començar un procediment judicial perquè els pugui assessorar, especialment en els casos de violència masclista.

Rusca també ha criticat la "incoherència" del sistema judicial espanyol, ja que mentre el Tribunal Constitucional considera que l'Estat no ha de tornar els 160 milions d'euros recaptats amb les taxes judicials ara revocades, el Tribunal Suprem ha condemnat el govern central a retornar a les companyies elèctriques 360 milions d'euros.

Més continguts de