L’aeroport Tarradellas i les metàfores de concòrdia
Barcelona“El 21 d’octubre de 1977 el molt honorable senyor Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, va retornar a Catalunya per aquest aeroport del Prat”. És bonic fixar-se en les plaques commemoratives. Aquesta es va inaugurar l’11 de setembre del 2003 amb motiu del 25è aniversari de l’efemèride. És en un dels panys de paret més visibles de la terminal 2 i just al costat Aena hi ha instal·lat el petit escenari on es farà l’acte d’inauguració del nou nom de l’aeroport del Prat. Des del matí, amb la publicació al BOE, ja és oficial, però manca la solemnitat. El ministre José Luis Ábalos, que també aprofitarà la visita per subscriure un acord entre Aena i Adif per fer arribar l’alta velocitat a l’aeroport de Girona, és l’encarregat d’executar la mesura estrella que el govern de Pedro Sánchez va prendre durant el famós i accidentat consell de ministres del 21 de desembre. Ara, quan la legislatura s’esgota d’imprevist, és hora d’anar a cuitacorrents per tancar carpetes obertes.
La T2 té un aire irremeiablement pretèrit. Allà hi continua el mosaic de Miró i el cavall de Botero, que, per cert, es va inaugurar el 1992. No hi ha ningú recolzat a la mítica barrera metàl·lica de davant les portes d’arribades. Amb el brogit que hi havia abans! El Marco m’explica que vola sovint a Ginebra i que hi ha un vol d’EasyJet que li va força bé. Coneix bé la T2, doncs, i està content perquè ja fa uns mesos que l’han posat una mica a to: “Havia arribat a estar bastant deixada”. Ara deixada no ho està. Desangelada, bastant.
Per davant del perímetre muntat per a la inauguració hi passa un grup d’onze amigues que van a passar el cap de setmana a Londres. Sembla un acudit però no ho és: “Tarradellas? La pizza?” Al plafó que Aena ha posat com a fons per als parlaments hi ha la foto de l’expresident sortint de l’avió i saludant amb la mà. Els sona una mica, però tampoc gaire. Veig arribar Miquel Iceta i Miquel Valls. Segons la nota de premsa de Foment també vindrà el conseller Calvet. A Aena no en tenen constància. No apareixerà. Tampoc Ada Colau, però sí el regidor Agustí Colom.
Ábalos fa tard i Iceta diu que a les set ha d’estar a Terrassa. Finalment, el ministre arriba i s’abraça fort amb el primer secretari. També hi és Maurici Lucena, esclar. El president d’Aena pren la paraula i recorda algunes dades: el sisè aeroport més important d’Europa i els cinquanta milions de passatgers que durant el 2018 van passar pel Prat, que contrasten amb els cinc milions de 1977. Lucena, per cert, exdiputat del PSC, ja avança la metàfora estrella del parlament d’Ábalos: l’aeroport de Barcelona es diu Tarradellas, i el de Madrid, Suárez. No costa preveure per on aniran els trets...
Gestos lingüístics
El ministre espurneja el seu discurs amb paraules i frases en català i diu que l’arribada de Tarradellas és un fet històric a l’altura de la Segona República, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Escollir els factors de comparació no és el seu fort, està clar. I de la comparació n’arriba de seguida la metàfora. Parla dels valors de la concòrdia i la reconciliació que encarnava l’expresident: “Sabia cedir a les pressions maximalistes, apostava sempre per la convivència i l’enteniment entre els pobles d’Espanya. Sense rancúnia ni esperit de revenja”.
I glossa la trobada amb Adolfo Suárez prèvia al seu retorn: “Que els aeroports de Madrid i Barcelona es diguin com es diuen és símbol i recordatori que l’acord és possible si hi ha voluntat de diàleg”, conclou. A la metàfora ja quasi no li queda aire per respirar.
