Afectats per l'esfondrament de nínxols a Montjuïc es querellen contra l'equip de Colau

Denuncien presumptes delictes de danys, profanació, falsedat de documentació i malversació

Han passat deu mesos des que un bloc de nínxols es va enfonsar al cementiri de Montjuïc. I els familiars d'algunes de les persones que hi havia enterrades en els  144 nínxols afectats –68 van cedir i 76 es van enderrocar a continuació – encara tenen moltes més preguntes que respostes. Diuen que no tenen certeses d'on són les restes dels seus difunts i denuncien que se'ls ha tractat de manera negligent i que han hagut de batallar, per exemple, per aconseguir que es facin proves d'ADN per identificar les restes i que encara no han rebut cap resultat oficial. Per tot plegat, avui un grup organitzat d'afectats han presentat una querella criminal contra Eloi Badia, com a president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència; Jordi Valmaña, com a gerent de Cementiris, i Dominika Nociarovà, antropòloga directora que ha dirigit les tasques d'exhumació i identificació dels cadàvers. 

Els acusen dels possibles delictes de danys, profanació, falsedat de documentació oficial, prevaricació i malversació. I lamenten, també, el tracte rebut per l'equip d'Ada Colau i de la mateixa alcaldessa, a qui retreuen que no hagi fet en tot aquest temps ni un sol pronunciament públic per solidaritzar-se amb el patiment de les famílies. "Ara mateix no sabem on tenim els familiars", ha denunciat en roda de premsa Núria Miñana, com a portaveu dels afectats, i ha lamentat que no estan podent tancar el seu dol.

Els dos despatxos d'advocats que s'han fet càrrec del cas, Durán & Durán i Palacio-Lassaleta, representen una cinquantena d'afectats i critiquen que l'Ajuntament els hagi ofert indemnitzacions de 5.000 euros a canvi de no emprendre cap acció. En la roda de premsa en què han anunciat la presentació de la querella, han assegurat que el cementiri de Montjuïc té dèficits de manteniment i han posat en dubte la versió del consistori segons la qual dies abans de l'esfondrament ja s'havia detectat l'esquerda que el va motivar i tenien previst reparar-ho de manera imminent. També han criticat que es fessin servir retroexcavadores per retirar les restes, cosa que, segons han alertat, pot acabar fent del tot "impossible" identificar tots els cossos, i que durant els primers dies els treballs es fessin sense la presència d'antropòlegs. Asseguren que no hi ha proves que els 68 identificats que el consistori va donar en un primer balanç fossin realment les persones que es deia.

Les acusacions de malversació les basen pel "deficient" manteniment de l'espai en relació amb els taxes que paguen totes les persones que hi tenen nínxols. Demanen, en aquest sentit, que es deixi clar qui les ha fet i en què han consistit. Els advocats han coincidit, també, a criticar l'actitud de Colau en tot el cas. Han considerat que si la querella és admesa a tràmit Eloi Badia hauria de dimitir i, si no ho fa, l'alcaldessa l'hauria de cessar. 

Des de l'Ajuntament asseguren que dels 144 nínxols afectats, 76 van estar controlats en tot moment perquè es van demolir de forma voluntària després de l'esfondrament dels 68 primers. I que de tots els afectats, són 17 els titulars de nínxols que  han engegat la via judicial, qie 27 expedients s'han tancat amb un acord econòmic per danys morals i 25 han sol·licitat proves d'ADN per acreditar que les restes que recuperen són les dels seus familiars, i que això encara està en marxa. 

Dels 68 nínxols que es van enfonsar sols, un estava buit i un altre no tenia titular, s'han fet un total de 218 inhumacions i s'han identificat 56 de les 200 despulles de més de cinc anys i 14 de les 18 de menys de cinc anys. El consistori encara no ha pogut localitzar 13 dels titulars i espera informació de sis més. Pel que fa als nínxols enderrocats de manera controlada, s'han fet 217 inhumacions, cinc titulars han demanat proves d'ADN i quatre han optat per la via judicial. 

La versió municipal confirma que qui es va fer càrrec inicialment de la recuperació de cossos van ser els operaris del cementiri i que l'equip d'antropòlogues s'hi va incorporar tres dies després. Amb tot, afegeixen que les antropòlogues van validar els treballs fets fins al moment.