"Ara és més important poder-nos escalfar que guanyar quatre duros"

Els supervivents de la nau de Badalona pateixen l'onada de fred acampats al solar on vivien

Campament de gent al descampat de l'antiga nau que es va cremar el desembre del 2020 / CÈLIA ATSET

"Això era la meva habitació", explica Moustapha Bou assenyalant cap a terra. "Aquí hi tenia el matalàs i aquí la maleta amb tota la roba", continua descrivint, ara fent cercles amb el dit: "És com si encara ho veiés". En realitat, el que veu és el terra encimentat d'un solar on abans hi havia la nau de Badalona calcinada fa un mes. "Just aquí començaven les escales, encara tinc la imatge de desenes de persones baixant-ne per fugir del foc", continua en Moustapha. Ara hi ha tres tendes de campanya i, quatre metres enllà, seuen en rotllana un grup de persones escalfant-se al costat del foc i fent petar la xerrada. "I allà hi havia més habitacions", explica assenyalant des de lluny una zona on ara hi ha aliments que els porten les associacions i els veïns. Fa un mes era una nau ocupada per unes 150 persones i ara és un solar on hi ha una vintena de tendes de campanya. Les persones que hi viuen continuen sent les mateixes.

Són les sis de la tarda i el termòmetre marca 5 graus. "Durant el dia tenim sort del foc, el problema arriba quan hem d'anar a dormir", assegura. Recorda que ell n'ha passat de tots colors. "Vaig anar amb pastera des del Senegal fins a les Canàries. Vaig conduir jo el vaixell, perquè tinc títols de navegació, i un cop a Espanya em van enviar a la presó tres anys", narra. En aquest moment arriben quatre palets més al campament. Cada palet és una estona més de caliu per als acampats, que van decidir tornar al solar de l'antiga nau –ara totalment enderrocada–  abans de les festes de Nadal per esquivar una ordre de desallotjament que els amenaçava amb fer fora de la plaça pròxima on es van instal·lar després del foc.

Els supervivents de l'incendi de Badalona tornen al solar de la nau cremada

L'Ali controla les flames. "Soc un manetes", explica. Afegeix, orgullós, que és versàtil i que s'adapta a qualsevol ofici. Si abans la majoria es dedicaven a la ferralla, la fusta ha passat a ser la prioritat. "És més important poder-nos escalfar que guanyar quatre duros", apunta. Tots van molt abrigats i aquells que no han trobat un gorro porten la caputxa posada permanentment. Hi ha dues barbacoes portàtils que serveixen de llar de foc. "Aquí hi cuinem i ens escalfem, és un dos per un", explica amb ironia en Moustapha. Posen olles amb aigua a sobre les barbacoes per cuinar. El vent en fa sortir espurnes però continuen inamovibles davant el foc. Algunes mans a vegades toquen la flama. "Estan tan fredes que no notes que crema", diu en Mamadou.

El problema arriba quan tothom ha d'entrar a les tendes i el foc s'apaga. "Dormo amb cinc mantes a sobre", descriu en Moustapha. Unes grans bosses d'escombraries emmagatzemen les mantes que els porten els veïns i algunes associacions. En Moustapha dorm al ras perquè gent gran no passi fred: "Tinc 34 anys i fins fa poc dormia en una nau. Vaig decidir cedir el meu llit a una persona molt més gran que jo perquè no passés tan fred. Ara dormo en una tenda de campanya però ell, que ho necessita molt més que jo, té un sostre". A les naus també s'hi passa fred, però res és comparable a dormir al ras. "Aquí almenys tenim electricitat i podem connectar algun radiador", explica en Fernsi, que viu en una nau ocupada a una cinquantena de metres de l'acampada.

El seu petit espai

Quan passes davant el solar on hi havia la nau cremada encara es veuen les tanques de l'empresa que la va enderrocar. "Les hem deixat per tenir una mica de privacitat", explica l'Ali. Una vintena de tendes estan repartides per una plataforma de grava. L'espai del voltant és de terra. "Només ens podem quedar en aquest espai de ciment perquè és la base de l'antiga nau i els propietaris no hi posen problemes. Els altres terrenys tenen altres propietaris i ja ens han denunciat. No ens podem arriscar a tocar-los", comenta en Moustapha. Fa un mes eren just al mateix lloc que ara. Però pel camí han perdut cinc companys i un sostre. El foc va cremar tot el que tenien i ara, un mes després, el foc els escalfa del fred i els dona vida.