"Si això no s'arregla, guerra, guerra, guerra"

BarcelonaRoque Borrás no deixa d'animar els manifestants amb el seu megàfon, cobert sota un paraigua promocional de la cadena d'electrodomèstics Miró. Borrás, portaveu de la plataforma Estafats per la Banca, està emprenyat, tant, que fins i tot es manifesta quan plou a bots i barrals i en un dia en què oficialment estan convocats els afectats per les retallades en ensenyament i sanitat. A Borrás i els companys que secunden els seus lemes de protesta sembla que els és indiferent si es tracta de retallades, de preferents o de corrupció. Per a ells tot plegat "no és una crisi, és una estafa". Borràs ha perdut part dels seus estalvis i està molt calent: "Si esto no se arregla, guerra, guerra, guerra" , crida, seguit pel cor que formen els membres de la plataforma.

La situació no està per fer bromes, i Borrás m'assegura que no en fa pas, que de gent desesperada n'hi ha a cabassos. Vesteix amb una samarreta que porta impresos els logos de deu bancs. Borrás és un home expeditiu: l'última entrada del seu compte de Facebook proposa a la ciutadania llençar cada dia les escombraries en oficines bancàries. Darrere de Borrás hi desfila la CGT amb les seves banderes de colors anarquistes. Més enllà, gairebé tancant la manifestació, hi ha la CUP, els únics que veig onejant estelades. L'última manifestació de sindicats que em va tocar cobrir per a l'ARA, el mes passat, al mateix escenari, la CUP no hi va ser. En aquest cas sí que han volgut donar suport a la convocatòria perquè estan "molt implicats en la lluita contra les retallades en ensenyament i sanitat", segons m'explica el membre de la CUP Marc Jiménez.

Els turistes s'aturen a la plaça Urquinaona per fer fotos de la mobilització amb el telèfon. La imatge val la pena: la gentada ocupa del tot la Via Laietana. Al final de la manifestació hi ha una pancarta contra les retallades en cultura. El que és curiós de la pancarta és que és un cartell de publicitat reciclat: pel davant hi ha el missatge reivindicatiu i pel darrere una model de roba interior de la marca Philippe Matignon. Una de les dones que aguanta la pancarta m'informa que són representants de l'Associació de Regidoria de l'Espectacle de Catalunya. La segueixen nou furgonetes de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra que tanquen l'espai habilitat per a la protesta. Molts pares han participat amb els fills en aquesta marxa de funcionaris al Parlament. Alguns nens es queden enrere observant fascinats el dispositiu policial.

La nota desenfadada -tot i que entre els manifestants ningú riu- la posa un equip de rugbi d'Holanda. Apareixen per la banda de la catedral carregant una caixa plena de cervesa de marca blanca. El seu estat etílic és considerable. Vesteixen amb l'uniforme de l'equip, ulleres de sol i una pilota de rugbi que es passen entre ells. L'uniforme és groc, igual que les samarretes del moviment de mestres i pares contra les retallades a l'escola. Quan arriben a la Via Laietana, els holandesos s'afegeixen a la protesta demanant en anglès que els polítics tornin els diners al poble. Finalment es tiren a terra, comencen a fer la croqueta i a fer sorolls guturals. En acabat, s'aixequen i continuen el seu camí, perdent-se pel barri de la Ribera. "Ens han suspès el partit per culpa de la pluja", em diu un d'ells.

Al capdavant de la manifestació avança la columna dels empleats del sector sanitari, molts uniformats amb bates blanques; darrere ve el col·lectiu de les escoles públiques. El sindicat USTEC-STEs desfila amb uns estendards contra la Lomce -llei orgànica per a la millora de la qualitat en ensenyament- amb la figura del ministre Wert convertit en Don Limpio, el geni del detergent. Mentre miro de trobar quins possibles paral·lelismes hi ha entre Wert i Mister Proper -així en dèiem abans del ninot calb del lleixiu-, sento uns pares d'una escola de Santa Coloma de Gramenet que alliçonen els seus fills sobre la protesta: "Això que estem fent avui és molt important", repeteixen.

Hi ha molta gent, molts paraigües a punt d'esberlar-me l'ull i no arribo a temps per escoltar els manifestos. Me'ls descarrego per internet a casa i descobreixo que el manifest de CCOO té un discurs de classe i nacional més dur que el d'UGT: "Aquí hi ha la societat civil. No pas la que es reuneix al Círculo Ecuestre, que té comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aquí hi ha la ciutadania. La que té dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a nació i el model de país que volem construir. Perquè les dues coses són indestriables".

A l'entrada del parc de la Ciutadella retrobo Roque Borrás, deixant-se veure davant del remolc que l'organització ha disposat per a les càmeres i els fotògrafs. Amb el megàfon continua convocant-nos a la guerra. Per sort la majoria ha abandonat la marxa per tornar a casa. Ja és l'hora de dinar i si tot va bé l'àpat calmarà els ànims, fins a la pròxima convocatòria.