“Ens ajuda a explicar la matèria d’una manera més pràctica”

Sant Julià De RamisL’escola d’infantil i primària Castellum de Sant Julià de Ramis, gairebé enganxada a la N-II, ha convertit el seu pati en un espai que, més enllà de les hores d’esbarjo, proporciona usos molt diferents dels habituals. A més del camp de futbol i la pista de bàsquet, el pati disposa d’altres elements -consensuats entre mestres, pares i alumnes- que s’integren en els sis mòduls prefabricats que formen el col·legi i afavoreixen l’aprenentatge fora de les aules. “És un lloc per explorar, descobrir i jugar, per fer-hi trobades, col·laboracions, iniciatives, projectes i construccions”, destaca la directora, Núria Regincós. Una estructura de salze viu, una caseta de fusta, tubs i pneumàtics gegantins, una jardinera de més de vint metres de llarg feta amb caixes de fruita reciclades... No són simples peces decoratives, sinó construccions amb una funció pedagògica. “Tot el que hi ha al pati té un paper important en el currículum educatiu i ens ajuda a explicar les matèries d’una manera més pràctica”, diu Regincós. A més a més, el pati “afavoreix la interrelació entre nens del mateix curs o d’altres edats i entre nens i mestres”, assenyala la directora.

Un espai d’escriptors i artistes

Són dos quarts de deu del matí de divendres i, efectivament, el pati és ple d’alumnes que realitzen activitats didàctiques. El Pol i la Naiara, tots dos de 4t de primària, són els reporters de l’escola i segueixen per tot arreu el fotògraf i el redactor de l’ARA; el mes que ve, el butlletí del col·legi parlarà d’aquesta visita. La Nur i l’Elsa, de 2n, estan assegudes sota el porxo i intenten escriure un conte. Al seu costat, un grup de nens de 3r semblen molt concentrats amb les fitxes del Rummikub. Una mica més enllà, alumnes de P-3 dibuixen carreteres a terra amb guixos. “Sortim al pati en qualsevol moment del dia. Per a nosaltres és un espai més; treballem indistintament a dins i a fora”, comenta la seva mestra, Montse Maruny. “Els nens necessiten espai i moviment, i saben diferenciar molt bé si toca jugar o no”, afegeix.

Lluís Sabadell, artista visual i pare de l’escola, va ser l’impulsor, l’any 2009, del procés de cocreació que ha permès transformar el pati. Nens, famílies, mestres, monitores i Ajuntament es van implicar en un projecte que, segons la directora, ha reforçat el sentiment de pertinença a l’escola i ha servit per viure l’essència del treball cooperatiu. “Partíem d’unes condicions prèvies, d’una filosofia d’escoltar i participar”, subratlla Regincós.

El procés va constar de quatre fases: conèixer, cocrear, construir i celebrar. Entre tots plegats van concretar cinc idees bàsiques per reflectir-les al pati: els nens volien amagar-se i enfilar-se i necessitaven ombres, vegetació i objectes. Dos anys després ja podien fer-ho. El suport de les famílies, que van aportar materials, coneixements i habilitats, va ser determinant per crear un pati que tothom se sent seu. El procés de cocreació, però, no s’ha aturat. El pròxim curs instal·laran un nou barracó i caldrà decidir on es col·loca i com s’integra en l’entorn.