Ajudes que truquen a la porta: Barcelona localitza les 444 finques més vulnerables

Els veïns poden obtenir subvencions del 100% del cost per rehabilitar edificis degradats

Truquen a la porta quan no s'espera cap visita i, per sorpresa dels veïns, no venen res, ni ofereixen solucions espirituals per a una vida millor. El que comuniquen és que l'edifici on viuen està físicament molt degradat i que és un dels 444 de Barcelona que es considera més vulnerable –així ho ha valorat un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I, més enllà del diagnòstic, que podria sonar car, ofereixen les ajudes disponibles perquè el cost de la rehabilitació pugui arribar a ser zero per als veïns que, com a pas previ, s'hauran de constituir com a comunitat si encara no ho estan. És el programa de rehabilitació de finques d'alta complexitat que l'Ajuntament va posar en marxa el mandat passat de la mà del pla de barris i que busca, en paraules del regidor responsable del pla, Jordi Martí, portar les ajudes per a la rehabilitació a aquelles comunitats que mai no s'haurien plantejat accedir-hi per si soles; ja sigui perquè no estan constituïdes, perquè desconfien de les ajudes públiques, perquè pensen que no ho podran pagar o perquè amaguen disputes internes. De moment, s'estan fent obres a 41 edificis –quatre dels quals ja les tenen acabades– i hi ha 116 edificis treballant en el pla. Lluny, això sí, dels 200 que es van marcar com a objectiu en l'anunci del pla.  

Objectiu: rehabilitar 200 edificis vulnerables

És el cas del bloc del número 3 del carrer Fortuna, a la zona de la Marina a la falda de Montjuïc. Aquí antics barraquers van aixecar ells mateixos els pisos en terrenys cedits pel consistori i quan, a mitjans dels 90, es va llançar el pla per construir edificis d'obra nova i reallotjar els inquilins, un veí no ho va veure clar –possiblement, pel lligam emocional a un habitatge construït per la família– i s'hi va oposar. Una sola negativa impossibilita l'enderroc i els vuit inquilins d'aquest bloc es van quedar en un edifici molt precari i on no s'hi havia fet cap rehabilitació. Ara el pla de barris els brindava una segona oportunitat –en forma no de pis nou, però sí d'arranjament d'espais comuns– i, després de molt debat, van decidir no deixar-la escapar. El primer pas era constituir-se com a comunitat i ara, com explica la Gloria Lort, la flamant presidenta, estan encantats.

"Ja no fa fred!", celebren ella i la Pilar Torres, que també viu al bloc i recorda com abans les finestres eren tan precàries que, fins i tot quan estaven tancades, les cortines es movien pel vent. "Tinc un pis preciós amb les millors vistes, tots els espais molt ben aprofitats i ara ja no hi fa fred", celebra, orgullosa, la Pilar, que en veure la premsa esperant-la a la porta de casa recorda les càmeres del dia del seu casament quan baixava les escales de la finca per anar a l'església. I ensenya, encara amb més orgull, les fotografies de com la seva família va construir el pis. Ara han rebut una injecció econòmica de 185.000 euros per arranjar finestres, tancaments i també elements com l'escala d'accés, que estava tota desigual. L'edifici sembla que hagi canviat, de cop, de segle.

L’hora de la rehabilitació

Paguen els bancs

El gruix dels veïns complien les condicions per garantir-se l'ajuda del 100% –en total, s'han concedit 357 subvencions d'aquest tipus a la ciutat– menys els dos habitatges que pertanyen a entitats bancàries. Una sí que ha tramitat una ajuda del 60%, perquè s'ha avingut a adequar el preu del lloguer a l'índex de referència i a allargar el contracte a cinc anys. L'altra ha pagat l'import sencer de la rehabilitació. Els responsables del projecte remarquen que el que es busca no és només la rehabilitació, sinó "empoderar" les comunitats perquè prenguin consciència de les millores que poden anar fent i remarquen que són elles mateixes les que escullen tots els elements de la reforma. En el cas d'aquest bloc de la Marina, per exemple, ara volen arreglar les bústies. Aquí es va desestimar, amb tot, fer servir el pla per instal·lar un ascensor, perquè els veïns no veuen clar poder afrontar el cost del manteniment. 

Barcelona condiciona els ajuts per rehabilitar edificis a l'índex de referència de preus de lloguer

El programa de rehabilitació de finques vulnerables ha rebut 16,1 milions d'euros del consistori i dos milions més dedicats a l'acompanyament tècnic de les comunitats. De la mà del pla, també s'ha posat en marxa una nova antena de l'oficina d'habitatge a la zona nord de Nou Barris, que, com ha explicat Martí, és on durant el boom immobiliari van obrir més oficines bancàries per oferir hipoteques i on ara ha calgut una oficina per atendre la problemàtica social que això va generar. També s'ha impulsat un pla d'ajudes per millorar finestres al Gòtic i al Raval Sud, que, dotat amb 200.000 euros, ha atès 61 sol·licituds i que, segons el govern municipal, és l'exemple de l'esperit del pla de barris, de fer microcirurgies.