Els ajuntaments avisen que no poden solucionar sols el conflicte del 'top manta'

BarcelonaRoses, Sitges, el Vendrell o Barcelona són alguns municipis on hi ha 'top manta'. Ara la mort del senegalès Mor Sylla a Salou ha tornat a posar el conflicte damunt la taula, però les poblacions turístiques afronten el problema totes soles des de fa anys. En declaracions a l'ACN, els quatre ajuntaments demanen la intervenció dels governs català i espanyol per consensuar mesures i afrontar el problema conjuntament. El fenomen està relacionat amb la tragèdia dels allaus migratoris que afecten Europa. "No és un problema municipal" que es pugui legislar amb ordenances i que es pugui defensar amb la policia local.

Barcelona

Des de l'Ajuntament d'Ada Colau s'alerta que "la catàstrofe humanitària al Mediterrani fa preveure un augment de la pressió migratòria" que continuarà engreixant el 'top manta' "fins que no es trobin solucions integrals". És Espanya qui té "les competències i, per tant, la responsabilitat de gestionar i donar resposta als fluxos migratoris que arriben". Per això, tot i que Barcelona actua "de forma decidida", "la participació d'altres administracions públiques i més actors socials" és urgent.

La solució més "estable" que pot oferir un ajuntament passa per "polítiques públiques transversals que impliquin diversos actors, tant institucionals com socials", destaquen les mateixes fonts del consistori barceloní.

Roses

Des de Roses, la seva alcaldessa, Montse Mindan, vol "una solució global i actuacions estatals". El fenomen dels manters sobrepassa "les fronteres de Catalunya i Espanya". "És un problema europeu, si continuen arribant allaus de persones com passa a Grècia, a Itàlia o a Pas de Calais, això no ho pot resoldre un municipi", ha raonat.

Mindan, a banda, demana un enduriment de la llei per poder aturar o dissuadir el gran nombre de manters presents al quilomètric passeig marítim de Santa Margarida. Fa anys que el consistori creu que la venda ambulant d'aquestes característiques hauria de ser "una infracció més greu" que una falta administrativa. "Mentre no estigui més penalitzat l'únic que podem fer es posar una multa al venedor i requisar el material", ha afegit.

Roses participa en jornades de treball i es manté en contacte amb altres ajuntaments catalans, sobretot de la demarcació tarragonina, que es troba en la mateixa situació. Són trobades per compartir fórmules que funcionin. L'anàlisi de la situació és unànime: "l'eliminació total de la venda ambulant ha estat, de moment, impossible".

Sitges

L'Ajuntament de Sitges es resigna a treballar per "minimitzar l'impacte" de la venda ambulant il·legal però comparteix que "la solució general" no és a les seves mans. De fet, és "molt més amunt". Els recursos del consistori "limiten" les seves mesures i l'alcalde, Miquel Forns, critica la paradoxa que suposa que també siguin aquests governs locals els que "més pateixen la situació".

Forns considera que els ajuntaments han de reclamar al govern espanyol que "prengui consciència" i proposa una aliança de municipis per "fer pinya" davant l'Estat. Per l'alcalde, crear l'aliança ha de ser una qüestió de l'agenda política "després de l'estiu, quan s'acabi la campanya turística" per exigir "noves mesures legislatives en immigració i estrangeria que donin una cobertura legal a aquestes persones que viuen en risc d'exclusió social".

El Vendrell

"Està clar que no hem de treballar només a escala local, hem de ser capaços de fer-ho extensible a poblacions veïnes", coincideix el regidor de Governació de l'Ajuntament del Vendrell, Rafel Gosálvez, que també reclama la implicació de la Generalitat i de l'Estat per regular la situació.

Gosálvez creu que, tot i les limitacions competencials de l'Ajuntament, els seus esforços han permès "controlar la situació", per això caldrien unes campanyes de conscienciació "claus" per desactivar la demanda que crea la població quan compra el material que ofereixen els manters.

Les respostes municipals

Sitges ha aconseguit reduir l'activitat del 'top manta' a una trentena de venedors en els dies i hores de màxima activitat turística, segons l'ajuntament. Fa dos anys va establir una taula de treball amb la policia, els comerços, els hotelers, els concessionaris de les platges, les associacions de veïns i les regidories implicades.

Va servir per adoptar algunes "solucions més imaginatives" que s'han demostrat efectives, com ara canviar els horaris de neteja d'alguns carrers. "Si tens la maquinària de neteja treballant a la via pública unes hores determinades, evites que hi hagi una profusió de manters", precisa Forns. Pel que fa a la policia, els Mossos d'Esquadra i la Policia Local patrullen conjuntament per la via pública i fan controls als accessos del municipi, com a l'estació de tren i la de l'autobús, amb una finalitat dissuasiva.

Interceptar els venedors mentre es mouen en tren o per carretera també ha funcionat a la policia del Vendrell. L'inspector en cap, Jordi Altarriba, ha detallat que des de fa temps la pressió policial també es concentra a l'estació de tren de Sant Vicenç de Calders i cap a les carreteres.

Al Vendrell, on al 2011 van arribar a concentrar-se 300 venedors ambulants, també s'han celebrat dues jornades sobre el 'top manta', al 2013 i el passat mes d'abril, per conciliar respostes entre representats de l'àmbit policial, judicial, local o de la propietat intel·lectual. Actualment la venda ha disminuït "en un 90%" i es concentra a la zona del passeig marítim de Coma-ruga. Però a la demarcació del Camp de Tarragona la presència del 'top manta' s'estén fins al Cap de Sant Pere, just al límit entre els termes de Salou i Cambrils, i a Calafell.

Roses ha 'censat' uns 250 manters aquest 2015, una xifra molt inferior als més de 400 d'altres anys. Mindan atribueix la davallada al projecte pilot que s'ha provat aquest estiu basat en més controls i vigilància dels cossos de seguretat. En concret, el consistori ha dividit el passeig en tres parts, que s'han repartit entre els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Local del municipi.

Policia local davant d'un fenomen global

El Sindicat Professional de Policies Municipals de Catalunya (SPPM) -majoritari a tot el territori- fa costat als alcaldes i, com a defensor dels treballadors de la seguretat que estan encarant a peu de carrer l'agressivitat que mostren a vegades els manters, també remarca que es tracta d'un problema que "supera l'àmbit municipal, autonòmic i, fins i tot, estatal". S'ha de tractar molt més enllà de l'actuació local de "qualsevol ajuntament".

El president de la divisió de la Guàrdia Urbana de Barcelona de l'SPPM, Joan Ávila, vol destacar la tasca que totes les policies estan fent davant d'aquest fenomen. Un servei que va molt més enllà de la pressió policial. "Gairebé el 70% o el 80% de les intervencions que fa la Guàrdia Urbana ja són de tipus assistencial o social", quan es diu que "només perseguim" els venedors es demostra "un gran desconeixement" del que fan els policies cada dia.