DRETS CIUTADANS

La justícia avala el padró per a un home però l'hi denega a la seva dona

ONGs denuncien que les arbitrarietats deixen sense serveis bàsics els exclosos del registre municipal

Mohamedou Traoré ha demandat l'Ajuntament de Mollet per negar-li el padró / CRISTINA CALDERER

Les traves dels ajuntaments i l’arbitrarietat judicial han portat un matrimoni de Calonge i Sant Antoni a una situació paradoxal: el marit i els dos fills menors tenen dret a empadronar-se al municipi però, en canvi, la dona, no. La família vivia fins que va ser desallotjada el març del 2019 en un bloc ocupat per una vintena de persones més, que a criteri del consistori, com que no tenia els mínims requisits higienicosanitaris per ser habitable, no podia ser reconegut com l’habitatge habitual, així que els va denegar l’ingrés al padró.

Tots els residents van presentar un recurs davant de la justícia, però a causa del repartiment automàtic de les causes, cada expedient va anar a parar a un jutjat diferent; també els del matrimoni i només en el cas del marit, que respon a les inicials H.M., s’ha resolt al seu favor. Carmina de Planell, l’advocada de la parella, subratlla que en la vista pel cas d'ell l’Ajuntament de Calonge va presentar la sentència desfavorable a F.S. per armar la seva postura, basada en els informes tècnics que aconsellen desocupar l’immoble pels riscos “d’electrocució i incendi”. Ara bé, el titular del jutjat contenciós administratiu de Girona número 2 no entra a valorar l'argument i resol que el consistori “s'ha de mantenir aliè a qualsevol valoració referent al títol habilitant de l’ocupació de l’immoble i de les condicions d’habitabilitat” i ha d’empadronar d’ofici.

Res a veure amb la jutge del número 1 que dirimeix la situació de la dona i que accepta les consideracions municipals. Fonts del consistori de Calonge justifiquen la negativa a empadronar en aquest cas per la voluntat de posar “al davant de tot la salut i la seguretat de les persones” i diuen que se senten avalats.

Domicili en una cova o barraca

Però què hi diu la llei? La de règim local obliga tant els ciutadans a empadronar-se com els Ajuntaments a registrar-los i en diferents articles de l’ordenament judicial s’estableix expressament que els consistoris no puguin denegar peticions amb valoracions sobre l’estat de l’habitatge. Fins i tot, s’han d’acceptar coves o barraques com a adreça.

El cas de la família de Calonge és un més dels incompliments en què incorren alguns ajuntaments catalans al denegar empadronaments. En una instrucció publicada al maig al BOE, el govern espanyol insisteix que la inscripció és independent de les controvèrsies juridicoprivades sobre la titularitat de l’habitatge, ho és també de les "circumstàncies físiques, higienicosanitàries o d’una altra índole que afectin el domicili”. També la secretaria d’Immigracions de la Generalitat insta els consistoris a no dificultar l’accés a un registre que dona accés a drets socials.

Els drets associats al padró

Sense padró, les persones queden condemnades a la intempèrie dels drets socials més bàsics. Ho sap bé Mohamedou Traoré, maurità de 34 anys que va arribar a l’estat espanyol als 16. En fa 11 que viu a Mollet del Vallès, amb el permís de residència vigent i un contracte laboral. “L’únic que em falta és el padró”, diu. L’home viu de rellogat al pis d’un cosí, que prefereix no empadronar-lo perquè hi ha altres familiars.

"Només reclamo els meus drets"

Mohamedou Traoré Demandant contra l'Ajuntament de Mollès

Fins a dues ocasions el consistori li ha denegat la petició d’un padró sense domicili fix, una situació reconeguda per llei i que se soluciona empadronant a l’adreça de l’Ajuntament o de Serveis Socials. Amb el suport de l’ONG Mollet Acull, Traoré ha presentat una demanda judicial. “Només reclamo els meus drets”, apunta. Sense padró es denega l’accés a la targeta sanitària, als medicaments finançats per la Seguretat Social, la inscripció a escola dels menors a càrrec o iniciar els tràmits de regularització, assenyala Laia Costa, advocada de la Fundació Ficat, que afirma que negar la inscripció és una mostra més de “racisme institucional”. En aquest sentit, denuncia que les resolucions s’allarguen més enllà dels terminis legals. Hi ha una trentena de municipis catalans assenyalats per saltar-se la llei, segons una recent enquesta de la Ficat per a TV3.

La pandèmia encara ha agreujat més les situacions de risc dels col·lectius més febles, que no tenen xarxa social o els recursos per contactar amb entitats de suport, que ara s’apleguen en la campanya Padró per a Totes, indica l’advocada.