Societat 15/01/2021

El Govern obre un expedient per saber quants talls de llum es produeixen i on

L'Aliança contra la Pobresa Energètica critica el Govern per haver vinculat les incidències al cultiu il·legal de marihuana

Ara
5 min
El 8,7% de famílies van patir pobresa energètica el 2015

BarcelonaEls talls de llum ja afecten 13 municipis metropolitans i almenys vuit barris de Barcelona de manera recurrent. De la reunió que han mantingut diversos ajuntaments amb la Generalitat per resoldre aquesta problemàtica, que a més arriba en plena onada de fred, n'ha sortit el compromís del Govern d'obrir un expedient informatiu per almenys tenir identificades "quantes i quines" interrupcions del subministrament elèctric hi ha que superin els 30 minuts. Una mesura que els ajuntaments celebren, malgrat que diuen que es queda curta.

Segons ha explicat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, Eloi Badia, els ajuntaments s'han mostrat molt preocupats perquè s'ha constatat que la Generalitat "no té eines per tenir coneixement del que està passant al país", malgrat que la llei "dona les eines per fiscalitzar aquesta informació, fer inspeccions d'ofici i dona potestat sancionadora". "Hi ha elements que corresponen a l'Estat, com la inversió, però hi ha camp per córrer en la regulació", ha insistit Badia, que també ha puntualitzat que han demanat a la Generalitat obrir un canal d'atenció perquè la ciutadania pugui reclamar pels talls i revisar els protocols de comunicació de les incidències. Els ajuntaments han traslladat la seva preocupació perquè els talls s'estan produint, sobretot, en barris vulnerables, que arrosseguen un "dèficit històric d'inversions i manteniment" de les infraestructures energètiques.

De fet, una de les discrepàncies entre les administracions és la causa dels talls. Badia ha assegurat que "no tenen res a veure amb els cultius" il·legals de marihuana, ja que en barris on s'han produït interrupcions del subministrament no s'hi ha trobat cap plantació associada, i ha afirmat que les connexions irregulars "no són excusa per no complir la llei". Segons la Generalitat, l'anàlisi dels indicadors apunta a l'existència de problemes d'"àmbit social" que es fan visibles a través del subministrament elèctric. De fet, el Govern ha dit en un comunicat que la qualitat de la xarxa de subministrament és "bona" i ha culpat la normativa espanyola del problema.

"Potser els indicadors no són els més detallats, però són els que estableix la normativa estatal i no ens permeten ara obligar les companyies distribuïdores a efectuar inversions addicionals", ha afirmat el director general Manel Torrent, que ha participat en la reunió juntament amb el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. Segons Tremosa, Catalunya és el territori "que més actua en tots els aspectes relacionats amb la qualitat del subministrament" i també la que "més sancions imposa". La Generalitat ha imposat, entre el 2015 i el 2019, un total de 90 sancions a les empreses distribuïdores per un valor de 7,2 milions.

A la reunió hi havia representants dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, Rubí, Montcada i Reixac i Gavà, que han explicat que els talls de llum recurrents afecten també Castellbisbal, Cerdanyola, Corbera, Montgat, Ripollet, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans. En el cas de Barcelona en concret, s'han detectat talls de llum al Raval, Torre Baró, la Trinitat Nova, la Bordeta, Hostafrancs, el Guinardó, la Vila de Gràcia i la Barceloneta.

Als tribunals

De fet, els alcaldes dels municipis més afectats pels talls de llum dels últims mesos al Vallès Occidental emprendran accions legals contra la companyia Endesa. El Consell Comarcal del Vallès Occidental està articulant la petició conjunta dels municipis perquè, a més, l'empresa plantegi un pla d'inversions per reformar la xarxa elèctrica a tota la comarca, però específicament a les localitats i els barris que més estan patint interrupcions en el servei. Només a Sabadell s'han registrat en les últimes setmanes 800 abonats amb talls, mentre que a Terrassa es té constància de l'afectació en unes 355 llars. L'Ajuntament d'aquesta localitat ha anunciat que ha traslladat la situació a la Fiscalia per saber si existeix un delicte de coaccions.

El Consell Comarcal ha organitzat una trobada telemàtica en què hi ha participat el seu president i alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, acompanyat dels alcaldes de Terrassa i Sabadell, Jordi Ballart i Marta Farrés, i els de Matadepera, Polinyà, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola, Rubí, Badia, Barberà i Sant Cugat. Tots aquests municipis han patit talls de llum en diferents punts, amb especial afectació en determinats barris on la xarxa elèctrica ha rebut menys inversió pel que fa a manteniment en els últims anys, segons han denunciat els alcaldes.

Llars que pateixen la crisi

Segons dades que ha traslladat Giménez, el Consell Comarcal calcula que un 41,1% de les llars vallesanes no poden mantenir l'habitatge a la temperatura adequada perquè el sustentador principal de la família es troba en situació d'atur, tot i que reconeixen que la dada pot haver pujat en els últims mesos. Aquesta situació s'agreuja per l'encariment de la factura de la llum en un 38% des de principis d'any, una problemàtica que, diu, se suma als problemes que es deriven de no disposar d'una xarxa adequada a les necessitats del territori.

És per aquest motiu que el Consell Comarcal se situa com l'element vertebrador per traslladar una petició a Endesa. "Volem saber quin pla d'inversions té als municipis, és fonamental i necessari", assenyala, per rebre un "subministrament elèctric digne i de qualitat".

A Sabadell els 800 abonats afectats per talls són dels barris de Can Puiggener, Ca n'Oriac, Can Rull, Torre-romeu i Espronceda. A més, s'han accentuat en els dies més crus d'aquest hivern. "No és certa la relació que s'indueix que els talls venen associats a situacions d'irregularitat als barris que en pateixen, perquè a Sabadell no ha passat que un dissabte de cop tothom hagi decidit cometre il·legalitats com plantar marihuana o alguna altra cosa, com es diu des de les companyies", ha denunciat l'alcaldessa, Marta Farrés.

Fonts d'Endesa han atribuït aquesta setmana els talls a avaries i connexions irregulars a la xarxa derivades del cultiu de marihuana en habitatges. De fet, el diagnòstic és compartit amb el govern de la Generalitat, que va reunir-se amb la companyia aquesta setmana. Tant Interior com el departament d'Empresa van lligar l'augment d'incidències amb l'increment de cultius il·legals detectat.

L'Aliança contra la Pobresa Energètica ha criticat la resposta del Govern, a qui acusa de "comprar el relat d'Endesa" i vincular els talls al cultiu de marihuana, "criminalitzant" els barris que pateixen els talls. L'entitat demana a la Generalitat que defensi el dret dels veïns a rebre un servei bàsic sense interrupcions, que, assegura, han anat a més des de fa mesos i fins i tot anys en alguns municipis. A banda, subratlla que el problema és molt més que les plantacions il·legals perquè ha afectat 29 municipis diferents i unes 390.000 persones, segons estimacions fetes públiques ahir.

Sabadell ha traslladat la situació a la Generalitat, competent en matèria de control i sanció, així com a la Fiscalia, perquè adopti les mesures oportunes. També ho ha fet Terrassa, on les 355 famílies afectades pels talls des de mitjans de desembre es concentren als barris de les Arenes i la Grípia. "Hem encarregat un informe als serveis jurídics per determinar les possibles vies, i també estudiar si s'ha produït un delicte de coaccions, i per això hem traslladat l'escrit a Fiscalia", detalla l'alcalde, Jordi Ballart.

Crítiques municipals a l'actitud d'Endesa

Altres localitats com ara Cerdanyola pateixen talls importants des de l'aiguat del 18 de desembre, mentre que al barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac la situació ja s'arrossega des de fa uns nou mesos. "Els talls van dels 180 minuts a les 24 hores, és inadmissible i inacceptable", denuncia l'alcaldessa, Laura Campos.

El més punyent ha sigut l'alcalde de Ripollet, que ha denunciat que va ser impossible contactar amb la companyia quan una bona part del municipi es va quedar sense subministrament la setmana passada. "Qualsevol cosa que diguem els ajuntaments serà poc contundent comparat amb el menyspreu que Endesa mostra cap als veïns, que atempta contra les persones i la seva dignitat, contra uns mínims de vida, privant-los d'un servei bàsic com és la llum", ha assenyalat.

Alguns alcaldes ja s'han reunit amb representants d'Endesa, que els han comunicat que han començat a treballar per reduir les afectacions. No obstant, la reclamació dels municipis és que no només s'actuï un cop es detectin les problemàtiques, sinó que es presenti al conjunt d'alcaldies un pla a mitjà i llarg termini per evitar que es torni a registrat una caiguda massiva del servei als abonats.

stats