DURBANTot està obert. Es nota a l'ambient una efervescència cremant les últimes hores de negociació. Ens hi juguem el futur del planeta. Em ve al cap el ministre alemany de Medi Ambient, Conservació de la Natura i Seguretat Nuclear, Norbert Rönttgen, a qui vaig tenir el gust d'escoltar i fer preguntes ahir. Tota una lliçó de país desenvolupat fixant límits de reducció d'emissions fins al 2020 d'un 40%, molt més ambiciós que el mínim a què s'ha compromès la UE, un 20%.
I fan bé a Alemanya d'actuar així. Tot i que ha passat en 10 anys de tenir un 6% d'electricitat feta per renovables (eòlica, solar...) a més d'un 20% el 2010, el ministre sap que encara tenen més d'un 50% d'electricitat feta amb tèrmiques de carbó, que podríem dir que és la pitjor manera de produir electricitat, sabent el que sabem del canvi climàtic i la seva causa.
El que més em crida l'atenció, però, en aquest lideratge climàtic d'Alemanya no és tant el què sinó el com: que pràcticament tots el partits de l'arc parlamentari hi donin suport, des dels verds i els socialdemòcrates, fins a la coalició conservadora que governa el país. Més encara, la majoria aclaparadora de la població, un 90%, dóna suport al pla energètic aprovat pel Parlament alemany. I la reflexió que faig aquí és que tots en podríem aprendre, fins i tot aquí a la conferència del clima a Durban. No ha de ser senzill que la població accepti de bon grat un full de ruta que no serà fàcil, perquè sens dubte encarirà l'electricitat.
La representant dels EUA de l'Institut de Recursos Mundials, Jennifer Morgan, que també era a la taula presidencial, només va poder exclamar: "Ja m'agradaria que els polítics del meu país n'aprenguessin, però no ho veig en l'horitzó proper".
