A algú li agrada encara el cinema?
"Hi ha algú aquí en aquesta sala que també sigui un anticontemporani?", etziba el cineasta Peter Greenaway. El cineasta anglès té fama de provocador i i no la vol perdre. No fa ni tres hores que ha aterrat a Barcelona, provinent de la seva pàtria adoptiva, Holanda, convidat pel festival internacional de documental DocsBarcelona i ja deixa anar que això dels festivals de cinema és "una autèntica pèrdua de temps". Minuts després interpel·la el públic i pregunta si en aquest país "catòlic" -referint-se a Espanya- hi ha algú que no tingui ordinador. Una noia s'omple de coratge i aixeca el dit. Greenaway somriu satisfet i li diu que o bé "és molt valenta o és una autèntica troglodita".
L'autor de la faula eròtica Pillow book (1996) fa anys que proclama que el cinema va morir quan es va inventar el control remot. "El cinema va néixer fa 150 anys i ja ha fet el seu trajecte", ara és el moment de les noves tecnologies i dels nous llenguatges. Com tot invent, continua Greenaway, "el cinema té un pare, un fill que el consolida i un nét que el liquida". El pare del difunt setè art seria Griffith: "Un home increïblement estúpid que va introduir la narrativa al cinema. Quina estupidesa!" El fill seria Orson Welles i el nét, Jean-Luc Godard o John Cassavetes. Pel cineasta, això de tancar-se en una sala de cinema fosca, mirar en una sola direcció i estar-se quiet és una absurditat. L'espectador ha d'interactuar. Ha arribat l'època posttelevisiva i la resta són galindaines: "Tarantino reprodueix una i altra vegada el mateix clixé de Hollywood i el cinema asiàtic en realitat és cinema reciclat." Greenaway, vestit amb una clàssica americana blau marí, pantalons a joc i una seriosa camisa a ratlles, no deixa de moure's eufòric per l'escenari de la Pedrera. Convida l'audiència, alguns estan més atents que els altres -al company del seient del costat l'està traint la son- a desfer-se dels tirans: el text, el fotograma, els actors i la càmera, que han "destrossat la noció de cinema com a exercici d'imaginació".
Fascinat per la CNN, el "llenguatge televisiu és extraordinari", assegura que ell, però, no pensa deixar de fer cinema fora del cinema: "Estic segur que ningú el mira, però és tan excitant fer-ne que en continuaré fent encara que ningú miri les meves pel·lícules." Si no voleu deixar sol Greenaway, podreu veure la seva obra al DocsBarcelona fins al 6 de febrer.
