Societat 18/04/2016

5 aliments que abans eren odiats i que ara els nutricionistes recomanen

Productes com els ous, la xocolata o els fruits secs es consideren ara aliments amb múltiples beneficis per a l'organisme

S. Soro
5 min
Cinc aliments que abans eren odiats i que ara els nutricionistes recomanen

Barcelona"Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment". És una de les frases més conegudes d'Hipòcrates, metge de l'antiga Grècia i considerat pare de la medicina moderna. Des que Hipòcrates va pronunciar aquesta frase fins als nostres temps, els nutricionistes han intentat desgranar la millor manera d'aprofitar els nutrients que incorporen els diversos aliments al nostre abast i, ara i abans, han emès els seus veredictes, que han demonitzat algunes menges i n'han catapultat altres al cel dels 'superfoods'.

La realitat és que, amb el temps, alguns dels aliments considerats perjudicials han estat absolts dels seus crims i, fins i tot, elogiats per les seves propietats. Productes com els ous, la xocolata o els fruits secs, que en el passat els dietistes i nutricionistes corrien a eliminar de qualsevol dieta per aprimar-se o combatre el colesterol, es consideren ara aliments amb múltiples beneficis per a l'organisme. Aquests canvis d'opinió vénen motivats en moltes ocasions per l'aparició de nous estudis científics i avenços en el coneixement del funcionament del cos, però en altres també tenen a veure amb les modes o el màrqueting.

Aquests són alguns dels productes sobre els quals els nutricionistes han canviat d'opinió:

Els cacauets

Els cacauets, com la majoria de fruits secs, són un dels primers aliments que els nutricionistes eliminaven d'una dieta per perdre pes. Els seus alts nivells en greixos (el 50% aproximadament) era un dels motius que s'esgrimien. Amb el temps, però, s'ha arribat a la conclusió que els greixos que contenen els cacauets són greixos bons i necessaris per omplir el cos d'energia. En aquests cas, es diu que són greixos bons perquè són insaturats i per tant redueixen el colesterol dolent, que provoca que el greix s'enganxi als teixits de les artèries. Els greixos insaturats dels cacauets, per contra, contribueixen al colesterol bo, que extreu el colesterol de les parets de les artèries i el porta al fetge, on és eliminat. Les ametlles, les nous o les avellanes funcionen de la mateixa manera i, com els cacauets, ens protegeixen de malalties circulatòries i cardiovasculars, com els ictus o els infarts.

La ingesta d'aliments amb greixos insaturats en quantitats moderades, a més, no té per què estar prohibida en una dieta per perdre pes. De fet, hi ha estudis que afirmen que les persones que substitueixen proteïnes menys saludables –com les de les carns processades– per una mica de mantega de cacauet perden més pes. Dues cullerades soperes de mantega de cacauet, de fet, són més riques en proteïnes que un ou. Els seus continguts en aminoàcids, com ara l'arginina, que preserva la immunitat de l'organisme, superen àmpliament els de la carn: 3,085 grams per cada 100 grams en els cacauets, pels 1,996 grams de la carn.

Els ous

Els ous són un dels aliments que també s'han vist perjudicats per la mala fama que han tingut els greixos al llarg de la història. Però, com els cacauets, s'ha demostrat que la majoria de lípids dels ous són beneficiosos per al cos. La lecitina, un greix insaturat, per exemple, és capaç de dissoldre els greixos i fluïdificar la sang, de manera que contribueix a una bona circulació.

Tampoc és cert que els ous engreixin. Un ou ens aporta, de mitjana, unes 87 calories i nutrients de gran valor, com ara 7,2 grams de proteïnes, 6 de greixos o 0,7 de carbohidrats. Fregir-los amb olis refinats és el que afegeix calories extres i greixos saturats a aquest producte, per si sol molt beneficiós, que també aporta magnesi, potassi, calci, ferro o vitamina A i D. Per tot això, els nutricionistes recomanen consumir 3 o 4 ous a la setmana.

Els nutricionistes recomanen consumir entre 3 i 4 ous a la setmana

Les patates

Les patates s'han demonitzat sovint pel fet que tendeixen a ser agrupades amb aliments elaborats a partir d'hidrats de carboni refinats, com ara les patates fregides. La forma de preparar les patates, per tant, és la clau que fa d'aquest aliment un poderós aliat per a l'organisme, en comptes d'un enemic a evitar. La majoria de les propietats beneficioses de la patata es troben a la seva pell, de manera que fornejar-les sense pelar-les és una bona opció per aprofitar aquests beneficis, com ara el midó, que funciona com a fibra dietètica i segons diversos estudis pot tenir un impacte positiu en els bacteris intestinals, que ens protegeixen d'agressions. També enriqueixen la pell i ajuden a combatre, per exemple, l'acne.

Les patates també són riques en hidrats de carboni, vitamina C, vitamina B i minerals. Contenen grans quantitats de potassi, que combat la pressió arterial i té propietats diürètiques. És aconsellable bullir-les a foc baix perquè no perdin la vitamina C i, si no es vol afegir un bon grapat de calories al plat, evitar fregir-les. Si es fregeixen almenys eviteu que els olis siguin refinats per no afegir greixos saturats a l'àpat.

La xocolata

La idea que la xocolata engreixa té a veure amb el fet que la majoria d'aliments elaborats a base de xocolata són relativament elevats en sucres i greixos i, per tant, en calories. El cacau pur és molt amarg i pràcticament incomestible si no s'endolceix, i per això les rajoles de xocolata acaben incorporant molts sucres. La xocolata alta en cacau (mínim 70%) i en quantitats moderades, però, aporta grans beneficis a l'organisme.

El cacau tonifica el sistema nerviós, és ric en potassi, fòsfor, magnesi, seleni o feniletilamina. Aquest últim component actua sobre el cervell, des d'on redueix els estats depressius i aporta una sensació d'eufòria i benestar. També són conegudes les seves propietats antioxidants, capaces de prevenir l'acció dels radicals lliures a l'organisme. Per aprofitar la xocolata al màxim –sense contrapartides– l'únic que cal tenir en compte són les quantitats que se n'ingereixen, ja que una simple xocolatina de 40 grams té més de 200 calories, que, si no es cremen, es poden convertir en greix.

Rajola de xocolata negra

El cafè

El cafè és probablement un dels aliments que més estudis científics han investigat, es calcula que n'hi ha més de 20.000 només sobre aquest producte: alguns el demonitzen i d'altres l'elogien. Però com en la majoria de menges, la conclusió majoritària que se n'extreu és que el cafè, en dosis moderades, aporta grans beneficis a l'organisme.

En ser un estimulant, afavoreix les contraccions musculars, de manera que retarda la fatiga i augmenta la capacitat i la freqüència de les respiracions (cada tassa de cafè conté entre 75 i 150 mil·ligrams de cafeïna). Les seves capacitats antioxidants, a més, són deu vegades superiors a les d'altres plantes d'on s'extreuen productes com el te o el vi negre, i té múltiples aminoàcids, minerals i vitamines.

Sí que l'han d'evitar persones que pateixen insomni, hipertensió, acidesa o cremor d'estómac, ja que el cafè incrementa els sucs digestius i biliars. Per contra, en petites quantitats, el cafè pot ajudar els "estómacs mandrosos" a digerir millor els aliments.

stats