Societat 10/09/2019

Els alumnes de secundària espanyols tenen classe 130 hores anuals més de mitjana que els de la resta de l'OCDE

L'informe 'Education at a Glance' avisa d'algunes mancances en l'educació a l'estat espanyol

Ara
3 min
Una nova manera d’avaluar les competències bàsiques a la secundària A partir d’aquest curs 2018-2019  es faran servir qualificacions  qualitatives en lloc de quantitatives  L’equip docent avaluarà  les competències que es treballen  des de diverses matèries

BarcelonaEls alumnes de secundària a Espanya, l'ESO, tenen classe fins a 130 hores més de mitjana a l'any que els de la resta de països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), un fet que suposa "una càrrega" per als adolescents. Així s'ha expressat el secretari d'estat d'Educació i Formació Professional, Alejandro Tiana, durant la presentació de l'informe anual de l'OCDE 'Panorama de l'Educació 2019' ('Education at a Glance'). Segons ha advertit Tiana, en declaracions recollides per l'agència Efe, aquesta és una realitat que ha de fer "reflexionar".

A l'OCDE, que està formada per 36 països, la mitjana d'hores de classe és de 919 a l'any en la segona etapa de secundària, i de 892 a la UE. A Espanya se'n fan 1.054. A primària els alumnes espanyols també tenen més hores de classe que a l'OCDE, però la diferència és menor: 4.750 a Espanya, 4.568 a l'OCDE i 4.258 a la UE (dades del 2019).

"Cal fer una reflexió sobre el temps escolar", ha argumentat Tiana, que ha recordat que en altres països es fan més hores als centres però no dedicades a classe sinó a "altres coses" relacionades amb l'aprenentatge. L'informe ha sigut presentat també per la directora de gabinet i consellera especial del secretari general de l'OCDE, Gabriela Ramos, que ha assegurat que les dades sobre Espanya són "positives" i donen "confiança" que s'estan prenent les mesures "adequades" per preparar els alumnes per al món tecnològic i global, ha dit.

Tot i això, Ramos opina que hi ha d'haver una "redefinició" dels coneixements que cal tenir sobre el món digital "i potser donar menys quantitat d'informació, que [els alumnes] poden trobar a internet", i, en canvi, apostar perquè tinguin "una capacitat crítica i analítica, de solució de preguntes".

Segons aquest informe internacional, un 53% dels estudiants que a Espanya van optar el 2017 per cursar estudis superiors ho van fer en un grau o similar, un percentatge bastant inferior al de la resta de països de l'OCDE i la UE, i que s'explicaria per la "popularitat" a l'estat espanyol de seguir en canvi estudis més curts o tècnics. Hi ha un percentatge "relativament baix" de matriculats en graus o estudis superiors a Espanya enfront del 76% i el 80% de mitjana de l'OCDE i la UE, respectivament. En canvi, els estudis de durada més curta o tècnics, com la formació professional (FP), sedueixen el 36% dels estudiants espanyols que van optar per l'educació superior, "molt per sobre" de la mitjana de l'OCDE (17%) i de la UE (12%). Així mateix es recalca que, de mitjana, a Espanya s'accedeix als estudis superiors (universitat i FP) a l'edat de 20 anys, per sota de l'OCDE i la UE (22 anys en tots dos casos).

D'altra banda, les graduades universitàries guanyen menys que els graduats a tots els països de l'OCDE, però a Espanya tenen un 82% dels ingressos dels homes amb el mateix nivell educatiu, enfront de la mitjana de l'OCDE, que és del 75%, i de la mitjana de la UE, que és del 76%. "Aquesta dada confirma una bretxa de gènere menor a Espanya", diu Tiana, que no s'ha estat de criticar aquesta bretxa salarial tot i que no sigui "tan aguda" en comparació amb la d'altres països.

D'altra banda, a Espanya, "mentre la despesa per estudiant continua sent baixa, els costos salarials per estudiant del professorat són relativament alts". Així, la diferència de despesa per alumne són d'uns 1.000 dòlars respecte a la mitjana de l'OCDE, mentre que els salaris inicials del professorat de secundària a Espanya van ser de 9.700 dòlars més que la mitjana de l'OCDE.

Altres dades de l'informe són que del 2005 al 2017 la taxa de graduació per primera vegada a secundària (ESO o FP grau mitjà) ha "augmentat considerablement" i ha passat del 56% al 81%, tot i que encara li falta per arribar a les mitjanes de l'OCDE i la UE (totes dues del 86%).

Ramos ha destacat que l'educació és "una bona inversió", en especial els estudis superiors, com confirmen les dades sobre ocupació i salaris. A Espanya les taxes de desocupació "són altes sense tenir en compte el nivell educatiu", però el risc de desocupació entre adults que no han superat la secundària és del 21% enfront del 14% dels que sí que l'han acabat i del 8% de les persones amb estudis superiors. També ha valorat, en canvi, que Espanya té millors resultats que la majoria dels països de l'OCDE en l'escolarització de 3 a 5 anys, amb prop del 97% davant del 87%, però ha lamentat que la despesa educativa per estudiant sigui més "baixa" a Espanya que a la majoria de l'OCDE, cosa que es detecta especialment en l'educació superior.

Tiana ha subratllat per la seva banda que la població espanyola amb estudis superiors als obligatoris ha augmentat un 18% en una dècada (del 2008 al 2018), i ha passat del 51,1% al 60,2% (9 punts).

stats