Per què els pacients amb Alzheimer tenen menys risc de patir càncer?

Un estudi apunta a un centenar de gens com els causants que les persones amb malalties del sistema nerviós no desenvolupin càncer

Oncòlegs i neuròlegs saben que Alzheimer i càncer són autoexcloents. Un pacient d'Alzheimer difícilment desenvoluparà càncer, i un de càncer és difícil que desenvolupi Alzheimer. Se sabia que passava, però no per què. Fins ara. Un nou estudi, del centre espanyol d'investigacions oncològiques (CINO), publicat a la revista 'PLOS Genetics', ha trobat l'explicació al misteri: el motiu, una vegada més, es troba en els gens.

Són els gens els que tenen un paper fonamental a l'hora de determinar per què es desenvolupa una malaltia i, per tant, són ells els que expliquen per què el pacient d'una d'aquestes malalties està protegit de l'altra. Gairebé un centenar de gens, per ser exactes, són els possibles responsables d'aquesta exclusió mútua que, de fet, no només afecta l'Alzheimer, sinó també altres malalties del sistema nerviós central, com el Parkinson o l'esquizofrènia. En el cas concret de l'Alzheimer, el risc de patir càncer es redueix fins a un 50 per cent.

Els resultats de l'estudi, elaborat per l'equip d'Alfonso Valencia, apunten que 74 gens presenten simultàniament una activitat més baixa en malalties del sistema nerviós central i una activitat més alta en càncer i, per contra, 19 gens presenten simultàniament una activitat més elevada en malalties del sistema nerviós central i una activitat reduïda en càncer. És el que s'anomena "comorbiditat inversa", explica Valencia, de manera que són aquests gens els que, quan s'activen de forma inversa, "podrien explicar el menor risc dels pacients amb malalties del sistema nerviós central de contraure càncer com a segona malaltia".

"Fins al 90 per cent de tots els processos biològics que apareixen augmentats en càncer estan reprimits en les malalties del sistema nerviós analitzades", apunten els investigadors César Boullosa i Kristina Ibáñez, també participants en la investigació. De fet, és aquesta xifra tan elevada la que posa de manifest com la regulació global de l'activitat cel·lular podria exercir un efecte protector en malalties amb comorbiditat inversa.

Els investigadors creuen que aquesta associació genètica entre malalties podria obrir la porta a la utilització de fàrmacs antineoplàstics per al tractament d'algunes malalties del sistema nerviós i a l'inrevés. Un exemple d'aquesta pràctica és el del bexarotè, un agent antineoplàstic que ja ha mostrat efectes beneficiosos per al tractament de l'Alzheimer en ratolins. L'estudi demostra les noves possibilitats que la genòmica i la bioinformàtica poden oferir en l'abordatge integral de malalties complexes com el càncer o els trastorns del sistema nerviós.

Més continguts de