La inserció d'un anell a l'úter redueix en un 75% els parts prematurs

BarcelonaUn assaig realitzat a l'Hospital Vall d'Hebron ha demostrat que la col·locació d'un anell de silicona a l'úter, introduït per la vagina, redueix en un 75% els parts prematurs en embarassos de risc.

L'estudi, que publica avui la revista britànica 'The Lancet', ha provat l'eficàcia d'aquest anell de silicona, també conegut com a pessari, sobre una mostra de 15.000 dones que tenien en comú un coll uterí curt (amb una longitud de 25 mil·límetres), fet que és un factor de risc de parts prematurs.

El pessari costa 38 euros, s'introdueix per la vagina sense necessitat de cirurgia i no genera molèsties ni efectes secundaris.

"És un sistema extremadament senzill i barat", ha destacat avui a Efe la cap de la Unitat de Medicina Maternofetal del servei d'Obstetrícia del Vall d'Hebron i coordinadora de l'estudi, Elena Carreras.

El naixement prematur (abans de les 34 setmanes de gestació), que afecta un 8% dels embarassos a l'Estat, és la principal causa de malaltia greu i de mortalitat del nounat.

Per reduir aquesta taxa de prematuritat n'hi ha prou que la sanitat pública ampliï a la zona vaginal l'ecografia de les 20 setmanes de gestació, que, per sistema, es practica a totes les embarassades.

Les dones que tenen el coll d'úter curt ho desconeixen perquè aquesta malformació no els genera cap molèstia i només es detecta per ecografia.

"El sistema sanitari ha de fer aquest petit esforç, amb el qual s'evitaran nombrosos parts prematurs, que, a la llarga, generen molta més despesa", ha destacat Carreras.

El pessari s'introdueix doblegat per la vagina i, una vegada desplegat a la matriu, actua com un tap, cosa que evita que el fetus s'orienti cap a la vagina i l'obliga a recuperar la posició normal.

A la setmana 37 de gestació, l'anell es retira per la vagina perquè la dona pugui donar a llum amb normalitat.

L'estudi ha comptat amb el finançament de l'Institut de Salut Carlos III i hi han col·laborat amb l'aportació d'unes 400 pacients cinc centres espanyols més: l'Hospital de Fuenlabrada (Madrid), el Maternoinfantil de Las Palmas de Gran Canaria, el Son Llàtzer de Palma de Mallorca, el Sant Joan de Reus (Baix Camp) i l'Institut Dexeus de Barcelona.

Els pessaris els fabriquen discapacitats de l'ONG alemanya Clara-Angela-Foundation de la doctora Birgit Arabin, que, el 2003, va fer els primers estudis sobre els beneficis d'aquests anells, encara que no ha sigut fins ara que s'han testat en un estudi aleatori a gran escala