Bentornada l'anguila al Besòs!

Més presència d'aquests peixos migratoris, una mostra de recuperació al riu que fa 30 anys era el més contaminat d'Europa

El Besòs, amb Santa Coloma de Gramenet al fons / GETTY

Fa 30 anys era el riu més contaminat d'Europa. Avui, tot i que encara lluny d'una situació idíl·lica, el Besòs comença a donar mostres de ser un hàbitat més amable per a la biodiversitat. La presència habitual d'anguiles a les aigües del tram més baix del riu, al Parc Fluvial del Besòs, és la prova que corrobora aquesta realitat. L'anguila, un peix migratori capaç de recórrer milers de quilòmetres per reproduir-se, avui també és capaç de sobreviure a les aigües que van de la desembocadura a Sant Adrià fins a Santa Coloma de Gramenet, on aquest diumenge s'ha fet la presentació del llibre 'La increïble aventura de les anguiles del riu Besòs', que explica el cicle vital d'aquesta espècie que porta "el viatge inscrit als gens", com resumeixen les autores, Dolors Vinyoles, doctora en biologia de la UB, i Noëlle Fabre, doctora d'educació lingüística i literària i didàctica de les ciències experimentals i la matemàtica a la UB. 

El de l'anguila no és un retorn estrictament parlant, sosté la doctora del departament de biologia evolutiva, ecologia i ciències ambientals de la UB, Dolors Vinyoles. Individus d'aquesta espècie sempre han passat per aquí en el seu trajecte per remuntar el riu i dur a terme una metamorfosi sorprenent. El que ha canviat, sosté Vinyoles, és que abans era impossible que s'hi quedessin gaire temps: "Les aigües contaminades no permetien la vida i, per tant, si s'hi quedaven, morien".

Les anguiles dels rius europeus, com les que avui es poden observar al Besòs, quan entren a les desembocadures dels rius ho fan en forma d'angules, uns peixos d'aspecte gràcil i color transparent. Després, encara petites, agafaran un to brunenc i remuntaran aquests rius, on creixeran nodrint-se de petits invertebrats aquàtics i, més endavant, quan ja siguin més grosses, d'altres peixos. S'hauran convertit en anguiles grogues, segons expliquen Fabre i Vinyoles.

És a la part final de la seva transformació, després d'aquests anys de creixement (més de vuit), que adquiriran una tonalitat platejada, el senyal que indicarà que s'estan preparant per emprendre el llarg viatge a través de l'Atlàntic i que els durà a experimentar un conjunt de canvis per adaptar-se a la vida en el medi marí. És en el transcurs del viatge, que durarà al voltant d'un any, que aniran madurant en mascles i femelles.

"L'anguila adulta, en la seva migració transoceània, recorre entre 3.000 i 4.000 quilòmetres de distància fins a arribar al Mar dels Sargassos –al bell mig de l'Atlàntic Nord– per reproduir-se", sostenen les expertes. Aquest trajecte el fan nedant fins a 400 metres de fondària i sense alimentar-se, perquè durant la seva metamorfosi cap a anguiles platejades ja han acumulat prou greixos per resistir l'any de viatge i cobrir aquesta distància. En el cas de les anguiles que viatgen des dels països més allunyats d'Europa, el trajecte és d'uns 8.000 quilòmetres de distància. Des del Mar dels Sargassos, les larves d'anguila iniciaran de nou un llarg viatge de tres anys per arribar fins als rius.

El llibre de Vinyoles i Fabre, orientat a lectors de 9 a 12 anys, va acompanyat d'unes il·lustracions en color aptes perquè els nens (fins i tot abans de saber llegir) puguin seguir el relat que els expliqui algun adult. La il·lustradora és, de fet, una de les autores, la Noëlle Fabre. Amb l'objectiu de difondre aquesta nova realitat del Besòs i relatar el viatge apassionant de l'espècie, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet el distribuirà a totes les escoles de la ciutat perquè el puguin treballar. La presentació d'aquest diumenge s'inclou en la jornada Let's Clean Up Europe per promoure la protecció del medi ambient al Parc Fluvial

Encara un entrebanc pel camí

Malgrat la reducció de la contaminació al Besòs, queda feina per fer. "Una depuració terciària a la planta de Montcada i Reixac elevaria encara més la qualitat de l'aigua", opina Vinyoles, que recorda que encara avui les anguiles que sobreviuen són "una part molt petita" de totes les que entren per la desembocadura del riu. "Sobretot a l'estiu, quan no plou i l'aigua s'escalfa, la mortalitat creix", explica.

Si el primer repte és garantir la subsistència de l'espècie, el segon i també essencial és facilitar el trànsit dels peixos més enllà de Santa Coloma de Gramenet perquè segueixin el camí que els garanteix el creixement i la supervivència normals. "Hem de crear un pas per a peixos perquè puguin superar l'assut i evitar que algunes anguiles quedin segrestades en el tram més dolent del riu", opina la biòloga de la UB. Amb una rampa feta d'un material que els permetés reptar n'hi hauria prou per assegurar-los el passaport al següent tram del riu.