“Els altres animals tenen tant interès per la seva vida com nosaltres per la nostra”

Parla del dret a una vida digna per a tots els animals, també per “als altres animals”. Parla d’una cultura de la no-violència. S’oposa a la dominació d’una espècie sobre les altres. Ruth Toledano, com a activista antiespecista -i també feminista- amb una llarga i coneguda trajectòria, té com a armes El caballo de Nietzsche, el blog antiespecista a Eldiario.es i, entre d’altres, Capital Animal, un projecte d’art, cultura i animalisme. La seva denúncia contundent està basada en la informació, i no dubta en apuntar els culpables.

Què sents quan formacions polítiques en auge proclamen que la tauromàquia és identitat d’Espanya?

És mentida, és una fal·làcia que sigui un signe d’identitat: des de fa molt temps totes les enquestes independents diuen que la majoria és antitaurina i considera la tauromàquia una barbàrie. Les formacions de dretes -tot i que el PSOE també n’és culpable- fomenten la tauromàquia, li donen suport econòmic i institucional, hi posen mitjans de comunicació i difonen que és un bé cultural i signe d’identitat, una mentida que amaga grans interessos econòmics. I és intolerable la influència que hi exerceix una institució com la Corona d’Espanya -vinculada a tèrbols negocis-, que, davant una activitat almenys polèmica i que divideix la societat, com a mínim hauria de callar. La tauromàquia a Espanya és violència institucionalitzada.

Només és una qüestió de negoci?

Sobretot és negoci. Fixem-nos que Abascal, líder de Vox, s’acompanya d’un torero i un ramader. Viuen de les subvencions, especialment de les europees, que disfressen com a suport a la ramaderia, una irregularitat, perquè Europa no dona ajuts a la tauromàquia. En tot cas, hem de tenir en compte que la ultradreta és una escissió del PP. Hi estava integrat i hi tornarà. Cal demanar-se per què en un país, amb tot el que hi ha per solucionar, els dos primers punts de l’acord per a l’actual govern andalús són tauromàquia i caça. El negoci per a ells és prioritari. Ara bé, hi ha un tipus de persones i de formacions polítiques que defensen una cultura de la violència. Amb les dones i amb els altres animals, ells es posen al costat de la violència.

Com arribes a l’antiespecisme?

Em vaig criar amb l’àvia, que era mestra de la Institución Libre de Enseñanza, per a la qual la convivència amb la natura tenia molta importància. A casa, òbviament, no érem vegans ni vegetarians, però se’ns transmetia el respecte i l’amor pels animals. Vaig aprendre a estimar-los. Després m’he adonat que no cal estimar els altres animals per respectar els seus drets, com no estimo totes les persones i en respecto els drets. No hi ha d’haver jerarquies d’unes espècies per sobre de les altres. Jo, que vaig començar per ser antitaurina, vaig entendre que la violència amb els altres animals no es produeix només a la tauromàquia. Són milions els animals que pateixen cada dia de la seva vida per acabar als nostres plats.

Apuntes a la indústria càrnica?

Si la indústria ramadera intensiva és d’una violència extrema, l’extensiva i casolana també. Abans parlava de la infantesa, doncs bé, en cases del poble podia veure com tenien tancats els porcs, en llocs que després he identificat amb els zulos. Vaig sentir com els assassinaven i mai podré oblidar els seus crits. Soc vegana i antiespecista, no vull ser còmplice ni partícip d’aquests crims. I no és veganisme healthy, sinó ètic, al qual arribes per no col·laborar amb una indústria de crueltat.

Sempre dius “els altres animals”.

Ens ho ensenyen a l’arribar a l’escola, que som animals. I hem de pensar que els altres animals també senten. Fixa’t que un bou espanta una mosca amb la cua perquè li molesta. I diuen que no pateix quan una espasa li travessa les costelles. És intolerable. Els altres animals tenen tant interès per la seva vida com nosaltres per la nostra. La revolució serà pensar que els altres animals tenen els mateixos drets que nosaltres a no ser maltractats ni assassinats.

Sexisme i especisme van lligats?

Sexisme i especisme són dues formes d’opressió i discriminació per una raó injusta: per gènere o per espècie es pateix violència i explotació. El supremacisme patriarcal ha establert una jerarquia: les dones per sota dels homes, i per sota de les dones, els altres animals. Les dones i els altres animals han estat cosificats, considerats objectes al servei dels interessos dels dominadors. Carol J. Adams, a La política sexual de la carne (Ochodoscuatro Ed.), parla del referent absent que es produeix amb la conscient fragmentació dels éssers cosificats. Que a l’animal se’l presenti a trossos al plat no és innocent, com no ho és que no vegem la dona sinó un cul en un anunci de roba interior. Recuperar la integritat dels éssers cosificats és el feminisme i l’antiespecisme.

Sents que avanceu en la lluita?

Vull pensar que sí, perquè, si no, seria molt desmoralitzador. La realitat és que creix igual el nombre de persones veganes i vegetarianes com el consum de carn. Encara que sigui per raons egoistes, hauríem de reflexionar: la ramaderia industrial destrossa el planeta, és una de les principals causes de l’escalfament global. Si no volem aturar tanta crueltat per als altres animals, fem-ho per un planeta que ens diu “Fins aquí hem arribat”.