EDUCACIÓ

Els nous aniversaris a les escoles, menys consumistes i més inclusius

Les festes les celebren conjuntament tots els nens que fan anys el mateix trimestre i s’acota el pressupost

Fugint de la fórmula clàssica, a l’Escola Eixample 1 celebren els aniversaris dels alumnes amb un “ritual de la vida” inspirat en el mètode Montessori. També eviten les llaminadures i els pastissos de qualsevol tipus. Com aquesta, moltes escoles catalanes han decidit abandonar la manera tradicional de celebrar els aniversaris per fer-los de forma “col·lectiva i menys materialista”.

L’Escola Eixample 1 -una de les sis de nova creació a Barcelona que aquest any utilitzen un mètode innovador- fa una “celebració de la vida”, que consisteix a posar un sol de cartolina al centre de la classe i, al voltant, 12 cartells de diferents colors, un per cadascun dels mesos de l’any. Tots els alumnes s’asseuen al voltant formant un cercle. “És una celebració de la vida: es tracta de donar la importància al pas del temps dels nens”, apunta la tutora de P3 Cristina Fernández, que explica que al centre de l’aula se situa “el sol que escalfa” i que el nen que celebra l’aniversari “representa la Terra”. El ritual consisteix que el nen que fa anys porta fotos de quan era més petit “per prendre consciència del pas del temps”, i la mestra fa una “espècie de conte” de la seva vida.

“Es tracta de donar importància al seu dia”, apunta Fernández, que afegeix que als nens els “agrada molt” perquè ho consideren un “moment màgic”. A més, la tutora defensa que és una bona manera de celebrar un aniversari en què tots els alumnes se sentin inclosos. “Cada cultura té una forma diferent de celebrar l’aniversari i aquí tothom hi té cabuda”, apunta Fernández. Finalment mesuren amb un fil el nen que fa anys. “L’anomenem el fil de la vida i serveix per veure l’evolució del nen”, apunta la tutora.

Si bé el ritual de l’Escola Eixample 1 és minoritari, cada vegada més escoles promouen que les festes es facin de forma trimestral ajuntant tots els nens que fan anys en aquella època. També n’hi ha moltes que han optat per prohibir que els pares portin pastissos el dia de l’aniversari i d’altres no permeten que estiguin fets a casa per evitar qualsevol problema de salut. Així, obliguen els pares a portar el tiquet de la compra del pastís.

Un exemple és el de l’escola d’una de les filles de Cristina Martínez, en què es va decidir que no es farien regals i que els aniversaris se celebrarien conjuntament per trimestres. “Les festes se solen celebrar en parcs públics: els pares porten menjar i s’organitzen jocs infantils”, apunta Martínez. Segons explica hi ha nens que fan festes paral·leles que celebren exclusivament el seu aniversari, però assegura que s’hi convida tota la classe. També hi ha nens que fan festes amb el seu grup d’amics, -cinc o sis nens-, però les invitacions no es reparteixen a l’escola “per evitar que hi hagi alumnes que se sentin desplaçats”.

El cas és que Martínez recorda com a l’antiga escola de la seva filla hi va haver problemes entre alumnes per les festes d’aniversari. “Es va organitzar una festa per a 23 alumnes i se’n van deixar dos fora”, apunta la Cristina, que afegeix que les famílies dels alumnes apartats van organitzar una festa alternativa per fer boicot. Segons explica Martínez això va generar una “crisi” entre les famílies de la classe, que no entenien per què s’havien apartat dos nens.

També celebren les festes de forma trimestral a una escola de Rubí. En aquest cas són les famílies les que han organitzat aquest format. “Vam veure que era insostenible que cada nen convidés tots els seus amics: gairebé cada cap de setmana teníem una festa”, explica el Martí -nom fictici-, que és pare de dos fills. Quan arriba el moment de celebrar la festa, són els pares els que busquen la data més adequada.

Les festes se solen celebrar en parcs quan fa bon temps i en llocs tancats a l’hivern. Com que es tracta d’una escola pública amb tot tipus d’alumnat, no s’imposa cap preu pel regal. “El pare del nen que fa anys compra el regal i el dia de l’aniversari hi ha un pot en què cadascú posa els diners que vol i que pot”, expressa el Martí.

La crisi, un canvi de paradigma

Davant d’aquest canvi en la celebració dels aniversaris, el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats considera que “tot el que sigui racionalitzar situacions que agafen volums excessius, està bé”. “Tot allò que tingui un caràcter més inclusiu, ho aplaudeixo”, diu Prats, que considera que ara les festes són més de “grup”. No obstant això, recorda que el nen pot fer la festa amb qui vulgui. “És compatible que es facin festes més inclusives amb el fet que els nens escullin amb qui es troben més a gust”, apunta.

Prats creu que la crisi econòmica pot haver tingut alguna cosa a veure amb aquest canvi i considera que racionalitzar és “positiu”.

Els nens d’agost, els més perjudicats

Encara que les festes d’aniversari estiguin evolucionant, l’alumne que ha nascut a l’agost continua sent el clar perjudicat. Aquests estudiants no poden celebrar el seu aniversari a l’escola i, si volen fer una festa, es troben que molts dels seus amics són fora de la ciutat de residència. “Els nens de l’agost són els grans marginats”, apunta el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, que considera que una solució és passar la festa al final de curs, al juny. “S’ha de fer quan s’acaba el curs i no quan comença, perquè llavors ja es troben amb una altra mestra i fins i tot es poden trobar amb un altre grup de companys de classe”, recomana Prats.

Més continguts de