RECERCA

Un antibiòtic per tractar el càncer de mama més agressiu

Investigadors del VHIR han comprovat que redueix el creixement tumoral

El grup d'investigació biomèdica en cèl·lules mare de càncer del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR) ha demostrat, per primera vegada 'in vivo' en animals que els antibiòtics bactericides en combinació amb bloquejadors disminueixen el creixement del tumor. En un comunicat, el VHIR ha informat aquest dilluns que els investigadors, liderats per la doctora Matilde E. Lleonart, han aconseguit aquests resultats en un model animal de càncer de mama triple negatiu i els han publicat a la revista 'Molecular & Cellular Proteomics'.

Els investigadors proposen l'administració combinada d'un antibiòtic i un inhibidor de autofàgia (mecanisme de regeneració) per detenir el creixement tumoral i eliminar la població específica de cèl·lules resistents. Les 'cancer stem cells' (CSC) són la població cel·lular responsable del creixement del tumor, se'ls atribueix més resistència als tractaments actuals i també estan implicades en l'aparició de la metàstasi.

Al costat d'aquestes cèl·lules hi ha les cèl·lules resistents, que han desenvolupat cert grau d'immunitat als tractaments, per això són responsables del manteniment i disseminació del tumor. Els investigadors van dirigir la seva feina a descobrir les proteïnes involucrades en l'adquisició de la resistència d'aquestes cèl·lules i van realitzar una anàlisi proteòmica (de les proteïnes) i metabolòmica (de metabòlits) de cèl·lules generades al laboratori que es van induir a ser resistents als principals fàrmacs contra el càncer de mama triple-negatiu particularment agressiu, ciclosfosfamida, cisplatí i doxorrubicina.

Matilde E. Lleonart ha explicat que "es volia comprovar si les cèl·lules resistents o quimioresistents tenien similituds amb les CSC sobre fenotip i també comprovar si les dues poblacions són dependents de la mitocòndria, com apunten les últimes hipòtesis". El grup de científics liderats per Lleonart va descobrir que les cèl·lules resistents i CSC comparteixen moltes característiques i rutes moleculars i, a més, que moltes d'aquestes vies estan relacionades amb la mitocòndria (orgànul cel·lular encarregat de subministrar la major part de l'energia necessària per a l'activitat cel·lular).

Un cop confirmat que les cèl·lules CSCs i les quimioresistents derivades de cèl·lules de càncer de mama triple negatiu dependrien de les mitocòndries per sobreviure, es va seleccionar un antibiòtic per continuar amb l'estudi, el linezolid, per la seva capacitat d'induir a disfunció mitocondrial.

Els investigadors del VHIR han proporcionat la primera evidència 'in vivo' que demostra que el linezolid suprimeix la taxa de creixement del tumor i va acompanyada d'un augment de l'autofàgia (procés regeneratiu que controla la supervivència cel·lular i, en el cas del càncer, afavoreix el seu creixement i la metàstasi).

Lleonart ha considerat que "aquest estudi col·loca les mitocòndries al centre d'atenció de la teràpia contra el càncer i els antibiòtics com a agents efectius per eliminar la CSC i les cèl·lules resistents".

Per tant, ha proposat l'administració combinada d'un antibiòtic i un inhibidor de la autofàgia per detenir el creixement tumoral i eliminar la població específica de cèl·lules resistents.

Aquest estudi ha comptat amb el finançament del ministeri de Sanitat a través de l'Institut de Salut Carlos III i el suport de la Fundació de l'Associació Espanyola contra el Càncer.

Més continguts de