CIÈNCIA

Els antibiòtics del futur seran sostenibles ambientalment

La Nobel Ada Yonath demana més inversió en nous fàrmacs

L’actual generació d’antibiòtics, assegura l’Organització Mundial de la Salut (OMS), està perdent eficàcia. Els agents patògens responsables de les infeccions han après com defensar-se i cada vegada són més freqüents els fenòmens de resistència als fàrmacs. Per acabar-ho d’adobar, aquests mateixos antibiòtics no es degraden totalment, de manera que el seu ús habitual els ha convertit en uns perillosos contaminants. “Si no hi fem res, la gent tornarà a morir jove de malalties infeccioses”, alerta Ada Yonath (Jerusalem, 1939), premi Nobel de Química l’any 2009. La científica, present en l’acte inaugural de 100tífiques, activitat organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona, considera que el futur passa per convèncer les grans companyies farmacèutiques i biotecnològiques que han d’invertir més en el desenvolupament de nous fàrmacs contra les infeccions. I que aquests, han de tenir almenys dues característiques: han de ser capaços de vèncer les resistències i han de ser sostenibles.

“Les grans empreses de moment es resisteixen”, diu amb un punt de sarcasme. “I no s’adonen que moltíssima gent jove morirà d’una infecció i no patirà ni diabetis, ni càncer ni alzhèimer. En el fons s’hi juguen el negoci”. Ella mateixa, després de deixar enrere una exitosa vida acadèmica vinculada a l’Institut Weizmann d’Israel, impulsa ara una petita companyia biotecnològica amb l’objectiu de “produir nous tipus d’antibiòtics” que generin menys resistència i que siguin sostenibles. Tot plegat passa perquè siguin “més específics” per a cada patogen, la qual cosa implicaria molta més eficàcia, limitaria el seu poder contaminant i provocaria menys efectes adversos. “Els governs, les agències de salut i els organismes de recerca, juntament amb petites empreses, empenyem en aquesta direcció”, afirma. “Ara cal que les grans s’hi posin”.

L’interès de Yonath pels antibiòtics deriva del treball que la va fer mereixedora del Nobel, l’estudi de l’estructura dels ribosomes. És en aquests petits orgànuls dins de la cèl·lula que es produeixen totes les proteïnes que necessita un ésser viu. Abans dels seus treballs, es coneixia la funció dels ribosomes, però no com s’ho manegaven per fer-la possible. Yonath va aconseguir cristal·litzar el ribosoma i analitzar-lo amb rajos X. Gràcies a la nova metodologia va poder copsar que el ribosoma es compon de dues peces. “Seria com una fàbrica de dues plantes”, explica. A una d’elles hi arriba la documentació, en forma d’ARN -una molècula essencial amb informació genètica-, i en l’altra el material. El resultat final són les proteïnes.

Si això és cert per a tots els éssers vius, també ho és per als bacteris que provoquen les infeccions. Interrompent el flux de “la fàbrica”, s’inactiva gran part dels patògens. Així funcionen els antibiòtics actuals, però una part de la molècula del fàrmac “no és digerible” i no es degrada: quan els humans o els animals l’excreten, passa al sòl o als aqüífers, i d’allà per via alimentària retorna, augmentant el risc de resistència. “Estem mirant de trencar aquest cercle”, conclou.

Més continguts de