“El temps dirà si els anticossos ens fan immunes”

Un estudi a Nova York planteja que el 98% dels casos lleus generen defenses contra la reinfecció

La protecció que confereixen els anticossos, les proteïnes que generem per defensar-nos dels virus, és el puntal de múltiples investigacions en curs per controlar l'expansió del covid-19 arreu del món. La teoria ens diu que, després de superar una malaltia infecciosa, el cos aprèn a defensar-se i els anticossos s'acaben incorporant de manera espontània a l'arsenal immunitari per prevenir les reinfeccions. És el que es coneix com a immunitat natural i el que ha passat amb virus de la mateixa família que el SARS-CoV-2, com els causants de la MERS o la SARS. Ara per ara, però, és molt complicat afirmar que les persones que han superat la malaltia tenen un escut immunitari a prova del nou coronavirus. "Fa poc que va irrompre i no sabem si els anticossos duraran vuit mesos, un any o més. Cal temps", explica el cap del servei de microbiologia clínica de l'Hospital Clínic, Jordi Vila.

Un estudi preliminar de l'Hospital Mount Sinai de Nova York basat en 1.434 malalts de covid-19 -tant casos confirmats com sospitosos- conclou que pràcticament totes les persones positives que han tingut símptomes lleus (98%) produeixen anticossos que els podrien protegir durant un temps indeterminat. Si bé falta una revisió per part de la comunitat científica, els resultats de la investigació indiquen que les persones que en cap cas van necessitar atenció hospitalària per superar la infecció potser podrien tornar a fer vida normal sense contagiar-se de nou, perquè estarien protegits durant uns mesos més.

"En malalties víriques, la resposta immunitària acostuma a ser bastant eficient, però s'ha de ser prudent: el sol fet de tenir anticossos no vol dir que siguem immunes", subratlla Carlota Dobaño, investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. En la MERS o la SARS -apunta- sí que s'han vist nivells alts de defenses que tenen una bona durada, però l'experta remarca que encara no es pot descartar un comportament immune diferent, ni si la protecció que s'adquireixi durarà molt o poc temps.

"No existeix el test infal·lible": els límits de les proves de diagnòstic del covid-19

Dobaño explica que hi ha tres factors clau per resoldre la incògnita: la quantitat, la qualitat i la funcionalitat. D'una banda, és essencial comprovar si s'han generat anticossos suficients. "Just després de la infecció s'arriba a un pic que després va a la baixa. La durada de la immunitat dependrà de si el valor cau molt ràpid i per sota del llindar de quantitat necessari per protegir-te i que, malauradament, encara no sabem quin és", detalla. L'altre factor és la qualitat i la funció dels anticossos. En el cas del covid-19 se sap que una funció clau que frena la infecció és la neutralitzant, que blinda l'entrada del patogen a la cèl·lula humana.

Lluny de la protecció de grup

La variable més important ara mateix és el temps i la possibilitat de fer un seguiment, mensual o anual, a les persones que han generat anticossos, per determinar si estan protegides i no emmalalteixen tot i l'exposició al microorganisme. Els autors de l'estudi novaiorquès ho tenen clar i d'aquí sis mesos tornaran a fer proves per mesurar si els anticossos s'han mantingut o no, i en quines quantitats. "Ara per ara, aquests anticossos només et diuen que el sistema immune respon i que, potencialment, hi ha una protecció. La confirmació arriba amb els estudis prospectius: només el temps dirà si els anticossos ens fan immunes", explica Dobaño.

L'OMS adverteix que el "passaport immunitari" no té aval científic

Quan hi ha un 65% de la població amb anticossos -i només amb la hipòtesi que siguin protectius-, es creu que el virus perd capacitat de propagació perquè té menys hostes, i s'assoleix la immunitat de grup. Catalunya, i també l'Estat, està lluny d'aquest escenari: per exemple, a l'Hospital Clínic només hi ha un 11% de sanitaris -col·lectiu molt exposat- seropositius, i el ministeri de Sanitat creu que la taxa d'immunitat no arriba al 15% fixat per les prediccions. "Els estudis estan oferint uns resultats de seroprevalença molt més baixos dels que s'esperaven i, per ara, no tenim la tranquil·litat de creure que ens dirigim cap a la immunitat de grup", conclou Dobaño.