Cornadó: "El perfil d'estudiant que es vol dedicar a fer de mestre ha de millorar"

BarcelonaL'ARA va publicar dimarts en portada una notícia que va impactar molt en el món de l'educació: la meitat dels que volen ser mestres no van passar les proves d'aptitud personal. Els mateixos organitzadors diuen que tenen un nivell de complexitat que els estudiants d'ESO haurien de superar sense dificultats. Josep Maria Cornadó, que és doctor en educació i ha assessorat el departament durant 30 anys, és el coordinador d'aquestes proves, organitzades pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

Hem de considerar, dins la preocupació que mostra la notícia, que el fet que sacsegi el món de l'educació és una bona notícia?

— Espero que puguem fer un bon pas cap endavant i aprenguem molt d'aquesta realitat.

A l'informe firmat per vostè hi diu que hi ha estudiants que han tingut dificultats per recordar algun llibre llegit, fan greus errors de comprensió lectora i expressió escrita, els falten referents socials i culturals, tenen problemes per interpretar gràfics publicats als mitjans de comunicació i mostren una manca de recursos i perícia per analitzar problemes. Llegit així la veritat és que la situació sembla greu. 

— La veritat és que sí, una mica. Hem de fer una anàlisi profunda després de la segona convocatòria, que és el 16 de juliol, perquè els resultats indiquen que els estudiants tenen dificultats. 

Això vol dir que a la carrera de mestres s'hi presenten els que estan menys preparats, perquè tenen la presumpció que és una carrera fàcil i que tindran feina per a tota la vida? ¿O vol dir això i, a més, que tenim un sistema educatiu que prepara malament no només els que volen ser mestres, sinó qualsevol altra cosa?

— No ho sé amb exactitud. Aquesta prova la fem a Catalunya des de fa cinc anys i si mirem les estadístiques, excepte el primer any, normalment ens movem al voltant del 60% d’aptes a la convocatòria ordinària. Quan es fa una prova d’aptitud a la universitat, com les que també tenim per als graus de traducció i interpretació, cinema o activitats físicoesportives, el més normal és que no la superin el 100% de les persones que s'hi presenten. Així com les PAU són unes proves que intenten ordenar acadèmicament els estudiants i, per tant, tenen un índex d’aptes molt alt, les proves d’aptitud se situen al voltant del 60% d'aptes, però aquest any hem tingut una davallada de gairebé 10 punts respecte a l’any passat. Jo no crec que les persones que es presenten a aquestes proves siguin els pitjors estudiants, i no crec que busquin una sortida professional fàcil. Al contrari, jo crec que les PAP han prestigiat la professió, perquè el 2017 s'hi van presentar prop de 1.900 estudiants i aquest 2021 s’hi han presentat 4.200 estudiants. Cada vegada hi ha més interès a accedir a aquests graus. 

Els resultats indiquen com hauríem de millorar?

— Crec que les institucions que tenen responsabilitat en el sistema educatiu han d'asseure’s a reflexionar, analitzar les dades i veure la responsabilitat o què hi ha influït, com la pandèmia. Però hi ha més factors que cal estudiar amb calma i tranquil·litat. 

Les proves són millorables?

— Per descomptat. Les 9 universitats que ofereixen estudis d'educació van decidir de manera consensuada que la prova havia d’avaluar dos tipus de competències, la comunicativa i la lògico-matemàtica. Sabem que hi ha altres països, per exemple Finlàndia o Dinamarca, que fan entrevistes abans d’entrar a un grau tan important com d’educació. També és cert que ens agradaria avaluar les competències no cognitives com el lideratge o l’empatia, però també hem de pensar que aquí tenim 4.000 estudiants que es presenten i, per tant, hem de fer una prova que sigui sostenible. El programa que impulsa aquestes proves, el MIF, ja està estudiant com es poden millorar.

¿Hi ha realment la possibilitat de fer una entrevista que permeti veure millor la personalitat de l'aspirant?

— Des de primer curs a la universitat detectem si els estudiants tenen una experiència de monitors, en esplais, en menjadors escolars, en colònies, i això podria ser un element a tenir en compte. També és cert que hi ha altres carreres com per exemple medicina que s’estan plantejant fer unes PAP que valorin temes més actitudinals, de competències no cognitives. Per veure si una persona serveix de mestre el millor és veure com actua davant d’un grup d’infants, però això no és viable amb 4.500 estudiants i amb un calendari acadèmic molt atapeït.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va obrir la porta a revisar les PAP sense rebaixar-ne l'exigència. 

— Evidentment. Les proves avaluen la comprensió lectora, l’expressió escrita, el domini del sistema lingüístic, la mesura, l’estadística. Els que les preparen diuen que en grau de dificultat la podríem situar a nivell de competències bàsiques d’educació secundària obligatòria. 

Per tant, aquest és el resultat del sistema d'educació que tenim? Els resultats es poden llegir de dues maneres: hi ha qui pensa que tot és culpa de l’onada de transformació educativa dels últims anys, hi ha qui diu que els mals resultats empenyen a canviar precisament el model pedagògic a l’ESO i al batxillerat. Com ho veu vostè? 

— No soc la persona idònia per contestar a això. El que diria és que les proves aquest any han anat més malament del que és normal i que cal estudiar els resultats. A mi em sembla que és evident que l’últim any ha sigut difícil, però l'únic responsable d'aquests resultats no és el covid. A mi em sembla que aquest resultat és un indicador que hem de fer alguna cosa perquè millori el perfil de l’estudiant que es vol dedicar a fer de mestre. Necessitem mestres excel·lents, i jo diria que les universitats pensen que des que fem les PAP el perfil de l’estudiant ha millorat.

El que convindria és millorar la consideració social del mestre. Xavier Melgarejo explicava que a Finlàndia un mestre és considerat com un enginyer o un metge. Com s'aconsegueix això?

— És complicat, és un tema cultural i de tradició. A Finlàndia, als estudiants que tenen l'excel·lència acadèmica se'ls orienta perquè es dediquin a l’educació, i són aquells que després fan una prova d’aptitud personal, fan una entrevista per veure si a part de tenir els fonaments culturals, tenen el perfil idoni per dedicar-se a aquesta professió. Per fer de mestre cal tenir competències no cognitives: t’han d’agradar els infants, has de ser una persona que tingui una bona actitud comunicativa, lideratge, empatia. I també has de tenir una base cultural sòlida, un domini del sistema lingüístic i ser capaç de tenir una actitud crítica.

Un mestre veterà em deia que ara explica als de 14 anys el que abans explicava als de 12.

— Això és una mica enganyós. Quan vostè i jo estudiàvem batxillerat, les assignatures estaven organitzades d'una altra manera. Avui, des de ben petits, tenen una sèrie de capacitats que nosaltres no teníem amb la seva edat, com hàbits de salut, d'higiene, d'alimentació, de respecte a la natura... L'escola està d’alguna manera entomant tot allò que la societat li demana que faci, i això té un límit. Per assumir-ho tot l'escola hauria d'acabar a les 10 de la nit, com a Corea.