METEOROLOGIA

Un any de pluges inacabables esborra la sequera

Des de finals de gener fins ara Catalunya ha viscut el període plujós més important dels últims 10 anys
MIQUEL BERNIS
MIQUEL BERNIS

A mitjans del mes de gener, la sequera era una amenaça que prenia cos ràpidament a Catalunya. Els embassaments de les conques internes havien baixat fins al 44% i regions com les Terres de l’Ebre i l’Empordà entraven en condicions de sequera extrema. El fantasma de la sequera del 2007-2008 treia el cap, però un final d’hivern molt plujós i nevós va fer girar la truita. Amb escasses interrupcions, les pluges no han deixat d’anar apareixent des de llavors, i una tardor d’aiguats ha posat la cirereta a un any que ja és de rècord en alguns observatoris.

Les dades encara no són definitives, però, segons el Meteocat, observatoris com Vic (Osona), Campdevànol (Ripollès) o Oliana (Alt Urgell) ja han batut rècords absoluts que dataven dels anys 50 o 60. A l’Observatori Fabra de Barcelona s’estan a punt de superar els 1.000l/m 2, una xifra històrica que només s’ha superat una vegada (1971) a l’observatori centenari del Tibidabo. Al Raval, aquest valor ja es va superar fa quinze dies. El contrast entre les pluges d’aquesta tardor i la sequera dels anys anteriors és tan gran que a l’Observatori de l’Ebre hi ha plogut més en els últims tres mesos (480 l/m 2 ) que tot l’any 2017 (267 l/m 2 ) o el 2016 (384 l/m 2 ).

Els mapes d’estat de la sequera que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya han canviat totalment. Al gener, la sequera afectava moltes comarques del sud, de Ponent, moltes comarques de Girona i punts del Prepirineu. Avui la sequera ha desaparegut i alguns sectors del Pirineu, de la Catalunya Central i de la costa tenen condicions excepcionals d’humitat. L’actual ja és el període plujós més important dels últims 10 anys, i és similar al que va servir per posar fi a la greu sequera del 2007-2008.

Més pluja que a Londres

Aquest any tan plujós a Catalunya ha tingut el seu contrapès al nord d’Europa. Estocolm acumula aquest any només 303 l/m 2, i està a punt de registrar l’any més sec com a mínim des del 1961. Paradoxalment, però, tot i que ha plogut tres vegades més quantitat a Barcelona que a la capital de Suècia, Estocolm ha tingut encara fins avui més dies plujosos, 86, pels 80 de Barcelona.

De fet, segons l’observador del Fabra, Alfons Puertas, curiosament, malgrat ser un any extraordinàriament plujós, el 2018 està tenint fins ara un nombre d’hores de sol lleugerament superior a la normalitat a Barcelona, sobretot gràcies a l’estiu. Aquest 2018 fins ara a Barcelona ha plogut gairebé un 75% més que a la capital anglesa, però això no és tan estrany: més d’un 40% dels anys cau més quantitat d’aigua a la capital catalana que a Londres.

Més continguts de